nova cobertura
La CASS finançarà una part de la reproducció assistida
La CASS finançarà a partir de gener un 75% del cost del tractament si es porta a terme en un hospital públic, i només un 20% si es fa en un centre privat
La Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) finançarà a partir del gener tots els procediments sanitaris que requereixi una parella amb problemes d’infertilitat. Més concretament, cobrirà el 75% si el procés es fa en hospitals públics i només el 20% si es fa en centres privats. En el cas de ser necessària l’hospitalització, la CASS cobrirà fins al 90% de les despeses derivades.
48 milions de parelles i 186 milions de persones tenen infertilitat al món, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS); això implica que el 15% de les parelles en edat reproductiva no podran tenir fills. Considerant aquestes dades, el ministre de Salut, Albert Font, va remarcar ahir la responsabilitat que té el país per “assistir la reproducció humana quan hi hagi patologies que impedeixin l’embaràs”. Aquest és un dels requisits per accedir al finançament.
Qualsevol dona que vulgui accedir al finançament de les tècniques de reproducció humana assistida haurà de justificar ser infèrtil. Segons l’OMS, es pot parlar d’infertilitat quan, després d’un any o més de relacions sexuals habituals sense protecció, no s’ha arribat a l’embaràs. Per tant, el decret exclou dones solteres i parelles homosexuals que, per beneficiar-se de les ajudes, haurien de ser infèrtils.
Un altre dels requisits és l’edat. Podran beneficiar-se de la nova mesura sanitària les dones majors d’edat i menors de 42, o bé dones sense cap fill previ, o parelles sense cap fill previ en comú. A més a més, la CASS cobreix un màxim de dos cicles.
Les tècniques
Pel que fa a les tècniques de reproducció assistida, la CASS inclou la inseminació artificial, la fecundació in vitro, el diagnòstic genètic preimplantacional i la criopreservació de gàmetes. De moment, però, no hi ha cap centre mèdic al Principat on es realitzi cap d’aquestes tècniques, i el ministre de Salut informa que s’ha de marxar a l’estranger, preferiblement a un dels dos països veïns: Espanya o França. En tot cas, el procediment és el mateix. Un cop presentades les factures, la CASS reemborsarà el 75% del cost del tractament si s’ha fet en un centre públic, i el 20% si s’ha fet en un centre privat. Si és necessària l’hospitalització el percentatge de finançament és el 90%. Helena Mas, secretària d’Estat de Salut, va afegir ahir que tots els medicaments per estimulació ovàrica, les ecografies, les analítiques i les visites mèdiques estan coberts per la CASS.
250.000 Euros
El decret pel qual s’estableix la nomenclatura i les condicions per al finançament públic de les tècniques de reproducció humana assistida va aprovar-se ahir, però l’entrada en vigor serà el 2 de gener del 2023. Prenent com a referència que l’any 2019, 130 dones van rebre medicaments per estimular l’ovulació, Salut estima que les peticions per finançar les tècniques de reproducció se situaran en unes 150 l’any. El cost per a la CASS seria d’entre 120.000 i 250.000 euros anuals.
LA REPRODUCCIÓ ASSISTIDA ALS PAÏSOS VEÏNS: ESPANYA I FRANÇA
Espanya és considerada la Meca del turisme reproductiu de la Unió Europea. El 2019 es van realitzar 18.457 cicles de tractament reproductiu a estrangers, la majoria de França i Itàlia, segons dades del ministeri de Sanitat espanyol. La reproducció humana assistida a Espanya està coberta per la seguretat social des de l’any 2014. Però no va ser fins al novembre del 2021 que les dones solteres, les dones homosexuals i, per primera vegada, també les persones transsexuals van poder beneficiar-se de les tècniques que ofereix el sistema públic. A França, la situació és similar. Fins ara aquests tractaments només estaven permesos per a parelles heterosexuals, i amb la nova Llei de bioètica es va aprovar la reproducció assistida per a totes les dones menors de 43 anys. El text aprovat també establia que, una vegada siguin majors d’edat, les persones concebudes mitjançant reproducció assistida tenen dret a conèixer els donants d’òvuls i/o esperma dels quals procedeixen. És una diferència substancial respecte a la legislació de països com Espanya, on la donació és totalment anònima.