Salut refreda l'expectativa sobre la pujada de les tarifes

El ministre de Salut, Albert Font, vol que les negociacions amb els col·lectius sanitaris es facin en base a un estudi d’avaluació de la despesa. Així, a la reunió del proper dilluns el ministeri té la intenció de presentar aquesta anàlisi com a mesura per reduir les expectatives presentades pels diferents col·lectius sanitaris –entre ells els odontòlegs– que han impugnat el conveni amb la CASS. En aquest sentit, el ministre ja va apuntar que dels resultats de l’anàlisi no es podrien extreure “grans perjudicats”, tot i que continua mantenint una postura que preveu la pujada de tarifes.

Cal recordar que, en una primera fase de la negociació, col·lectius com els dels odontòlegs havien anunciat que portarien a la taula de negociació demandes d’increments tarifaris per sobre de l’IPC de final d’any, és a dir, increments que podrien arribar a ser –segons acabi tancant l’índex– per sobre del 7%. Els dentistes asseveren que la situació de les tarifes és insostenible davant de l’increment del cost de la vida, un fet que fins i tot va fer que el col·legi es plantegés acabar deixant la CASS. Tanmateix, el ministre va defensar que en el cas que es produeixin increments tarifaris, aquests han d’estar “justificats”. Per aquest motiu, Font vol basar la negociació en aquest estudi, el qual va apuntar que tindria un paper important en la negociació final amb els odontòlegs, però també amb la resta de professions sanitàries que han demanat incrementar les tarifes.

D’altra banda, el ministre titular de la cartera de Salut va tornar a reiterar que el fet d’impugnar el conveni amb la CASS és una qüestió habitual i que s’ha d’entendre com una mesura de pressió per forçar el Govern i la CASS a negociar. Així, Font va tornar a relativitzar el seguit d’impugnacions perquè va insistir que aquesta és la manera que tenen els col·legis per demanar increments tarifaris. A més, Font, que ja havia reconegut en altres ocasions que calia revisar les tarifes, va reconèixer que un cert increment dels preus podria tenir sentit després d’anys de preus congelats. En aquest sentit, cal recordar que –en el cas dels odontòlegs– des del 2008 els preus no s’han incrementat, a excepció de la revalorització de les tarifes un 3,3%, el mateix percentatge amb el qual va acabar l’IPC el 2021.

També cal apuntar que, a més dels odontòlegs, el col·legi de metges també ha impugnat el conveni amb la CASS amb l’objectiu de revisar els preus tarifaris. Mentre que els logopedes també van debatre sobre la qüestió.

NEGOCIACIÓ

Estudi de despesa

Per rebaixar les expectatives dels col·lectius, Salut ha elaborat un estudi de la despesa sanitària per analitzar concretament quin increment es pot aplicar.

Justificació

El ministre demana que s’hi s’ha de fer algun increment tarifari sigui en base a l’anàlisi i que estigui “justificat”.

Relativitzar

El titular de Salut recorda que la impugnació del conveni amb la CASS és una mera mesura de pressió per forçar que el Govern i la CASS s’asseguin a negociar els preus dels serveis.

EL TERCER PAGADOR, LA GOTA QUE VA FER VESSAR EL GOT

Les impugnacions dels diferents col·lectius sanitaris es va produir després de l’anunci realitzat pel Govern sobre el tercer pagador. El sistema, el qual fa que ara siguin els professionals els que hagin d’esperar que la CASS els pagui directament la seva part, va posar en peu de guerra –especialment als odontòlegs. De fet, en el cas dels dentistes la mesura va ser tan polèmica que es va acabar posposant la implementació del tercer pagador fins al gener del 2023. Cal recordar que, en aquesta “prova pilot” que està duent a terme el Govern amb el tercer pagador, només s’inclou als majors de 65 anys i a persones amb discapacitat. A més, segons va informar el Govern, per problemes informàtics els actes de farmàcia van quedar exclosos i no estaran dintre del servei fins a l’estiu vinent, segons es va comprometre el cap de Govern, Xavier Espot. Tanmateix, les disputes entre Govern i professionals sanitaris ja van iniciar-se amb la cartera de serveis, el primer conflicte que va haver d’afrontar Albert Font en agafar el relleu de Joan Martínez Benazet al ministeri.