El grup parlamentari de DA va empènyer Espot a repetir

Asseverava, dimecres passat, el president de Demòcrates i recentment anunciat candidat a les eleccions generals de la propera primavera, Xavier Espot, que “tenir dubtes era natural”. Fins i tot Espot va apuntar que si no n’hagués tingut significaria que no estaria a l’alçada del repte que suposaria tornar a repetir com a candidat a presidir Andorra quatre anys més.

Tanmateix, va apuntar el líder de la formació que la decisió era “coll avall” des de final del mes de setembre, tot i demorar l’anunci fins al novembre. Un diferiment que el cap de Govern va defensar que es devia al fet que “va prioritzar la seva faceta de cap” per davant del tacticisme que podria haver-hi rere l’anunci de la reelecció. Així i tot, quinze dies abans del congrés demòcrata, la decisió va estar a l’aire i no es va acabar de tancar fins que es va produir una reunió amb els membres del grup parlamentari demòcrata on es va demanar a l’actual cap de Govern tornar a optar a liderar el país.

Segons fonts del grup, en la reunió es va abordar la situació de cara a la propera campanya electoral però, especialment, els dubtes que Espot va plantejar. Així, el president de DA va preguntar als assistents a la reunió si era el moment de fer un pas al costat després de quatre anys al capdavant del país i quatre més com a ministre. De fet, segons les mateixes fonts, Espot també va plantejar dubtes sobre si ell havia de ser la persona a seguir liderant el projecte taronja.

Per contra, des del grup parlamentari es va deixar clar que el moment de fer “el pas al costat” ja està marcat a la Constitució, la qual limita els mandats d’un cap de Govern a un màxim de dos. Per tot plegat, Espot havia d’aspirar a la reelecció. A més, des del grup també es va analitzar com quedaria el partit si finalment decidís no tornar a optar a presidir el Govern. Així es va veure clarament que la decisió podria ser vista com una ruptura amb el partit i que deixaria un buit important dins de DA, que podria tenir conseqüències electorals.

Així, des del grup parlamentari van negar que els dubtes d’Espot fossin produïts per les discrepàncies que recentment hi ha hagut en relació amb aspectes com la data de les eleccions i l’increment salarial. Cal recordar que el dia de Meritxell el president del grup parlamentari, Carles Enseñat, va apostar per un increment salarial de tot l’IPC (sempre que aquest no es disparés), mentre que l’estratègia del cap de Govern passa per vincular l’increment salarial i el dels lloguers, aplicant una part de l’IPC.

LA DECISIÓ

Reunió

Espot i el grup parlamentari demòcrata van mantenir una reunió fa quinze dies on el cap de Govern va plantejar dubtes sobre la reelecció.

Pas al costat

El grup parlamentari va demanar a Espot continuar perquè la Constitució ja marca una limitació de mandats i per la falta de relleu polític.

Anunci

Espot va acabar anunciant la seva reelecció dimecres passat al final del congrés de Demòcrates davant la militància.

ELECCIONS A FINAL DEL MES DE MARÇ O A L'ABRIL DE L'ANY VINENT

La previsió de la majoria és tenir els principals projectes legislatius tancats a final de gener. Tenint en compte que no es volen convocar les eleccions fins a no tenir aprovades aquestes lleis, la previsió actual comporta que els comicis es produiran a final de març o principi d’abril. Cal destacar que el calendari previst pel Consell General preveu que abans de tancar l’any es produeixin encara quatre sessions ordinàries més. Així, n’hi ha una de prevista pel proper dijous 24 de novembre, una altra per al dijous 1 de desembre, una per al 15 del mateix mes i una última sessió abans de tancar l’any, prevista per al 22 de desembre (sessió que es va acabar de concretar en la pausa de la darrera jornada de Consell General, en la qual es van debatre les esmenes a la totalitat del pressupost de 2023). Per al gener del 2023, es preveuen, per ara, dues sessions més: una el dijous 13 i una altre el dia 19. Cal recordar que, un cop es dissolgui el Consell General, les eleccions s’han de celebrar entre 30 i 40 dies habils després del decret, segons marca la llei del règim electoral.