REPORTATGE

Polèmic burquini

L'exconsellera escaldenca Sandra Tomàs critica que Caldea permeti aquesta peça de bany i el termolúdic respon que aprova vestits aptes per a l’aigua.

Un vestit de bany tipus burquini.

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Tomàs va usar el seu compte de Twitter per expressar la indignació perquè el 13 de novembre dues dones es banyaven a Caldea amb burquini, la peça de bany que cobreix completament el cos i el cap i que usen dones de confessió musulmana. “Pagarem cars aquests precedents, aquesta imposició de codis de vestimenta radicals, que van molt més enllà del que és acceptable a casa nostra”, expressava en el seu tuit l’exconsellera del comú d’Escaldes. Una indignació compartida per altres usuaris de la xarxa social als quals Caldea va respondre tot argumentant que l’única condició que es posa als usuaris és que portin un vestit apte per al bany i que, en aquesta categoria, hi entra el polèmic burquini.

Segons van indicar fonts del termolúdic, homes i dones poden accedir-hi amb “banyador, biquini, burquini, bòxers o eslips”, qualsevol vestit adequat per a l’aigua. Una norma que veta accedir sense roba o posar-se a la piscina amb un vestit d’un teixit que no sigui idoni per mullar-lo, com ara, van posar com a exemple, una samarreta de cotó. Les fonts van voler deixar clar que “no recomanem un ús d’un tipus de banyador sobre els altres, és l’usuari el que decideix quina peça vestir”.

L’ús del burquini ha estat especialment polèmic a França des de fa anys. Recentment, el Consell d’Estat ha avalat la prohibició del seu ús a les piscines públiques, argumentant que viola el principi de neutralitat del govern envers la religió. La decisió va arribar després que l’administració local de la ciutat de Grenoble aprovés una normativa d’accés a aquestes instal·lacions que no feia menció directa a aquesta peça anomenada així perquè és una mena de burca de bany però que sí que relaxava la regulació del vestit. El ministeri d’Interior va recórrer contra la decisió davant el tribunal administratiu de la ciutat argumentant que atemptava contra el laïcisme i la justícia li va donar la raó. L’administració de Grenoble va interposar un nou recurs defensant la seva normativa i el cas va quedar en mans del Consell d’Estat, que va avalar definitivament el posicionament de l’executiu gal. La controvèrsia sobre la peça de bany a França va arrencar ja el 2016, quan alcaldes de ciutats costaneres en van voler prohibir l’ús a les platges.

tracking