L'Autoritat Financera decidirà a quin banc dona liquiditat
L’organisme podrà utilitzar 200 milions del prestador d’última instància autònomament
Els ministres Calvó, Pallarés, Filloy i Torres, a la sessió d'ahir del Consell.
El Consell General va donar ahir llum verd al projecte de llei que ha de permetre a l’executiu establir fins a 340 milions d’euros en reserves internacionals i construir d’aquesta manera un sistema de prestador d’última instància. Entre els elements destacats del projecte de llei hi ha que el text dona potestat a l’Autoritat Financera Andorrana per gestionar fins a 200 milions d’euros, perquè decideixi “de forma objectiva” en quins casos injectar liquiditat a una entitat financera que ho requereixi. Ho farà, a més, sense haver de demanar permís a l’executiu, un vistiplau que sí que necessitaria en el cas d’haver de fer ús dels 140 milions restants.
De fet, un dels punts que van generar debat entre el ministre de Finances, Eric Jover, i els grups de l’oposició va ser precisament garantir que aquesta “xarxa de seguretat” serveixi, exclusivament, per a situacions d’extrema necessitat derivada de problemes de liquiditat i no per a problemes derivats de sostenibilitat o viabilitat de les entitats bancàries. “Cal deixar clar que no es pot barrejar liquiditat amb solvència”, va defensar el president de terceravia, Josep Pintat, que al mateix temps va recordar que les reserves internacionals també han de servir per a situacions en què es produeixin “desequilibris macroeconòmics en diferents àmbits”. De fet, el ministre va reconèixer que “hi havia una recomanació molt forta per part de l’FMI de no utilitzar les reserves internacionals per a situacions de problemes de solvència”. En aquest sentit, el ministre va posar en valor el fet que per primer cop l’AFA rebrà de forma directa una línia de crèdit del Banc Central Europeu de 35 milions d’euros.
Per la seva banda, el president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López, va criticar –tot i donar suport al projecte de llei– que el sistema implementat pel Govern no aconsegueix garantir la competitivitat de les entitats financeres davant els bancs dels països del voltant. “Per molt que pugui ser una bona cosa per al sector aquest sistema no és un prestador d’última instància; estem parlant d’una línia de crèdit que pot solucionar problemes puntuals”, va defensar López.
LLEI DE BIOMEDICINA
A més, el Consell General va desestimar ahir l’esmena a la totalitat del projecte de llei de la recerca en l’àmbit de la salut i la biomedicina. Un projecte de llei que els socialdemòcrates van considerar que no era prou concret i que “no ofereix la seguretat jurídica necessària” per al desenvolupament d’aquest tipus d’activitats. La consellera Susanna Vela va centrar les seves intervencions a demanar “més concreció” al text i també a evitar “afavorir alguna empresa”, en relació amb el laboratori que Grifols planeja obrir a Ordino (Vela ja va anunciar una demanda d’informació relativa a aquest projecte). Des dels grups de la majoria es va recordar que “aquest text és molt complex en un camp que evoluciona molt ràpidament”, va manifestar la consellera Sílvia Ferrer, motiu pel qual tots els grups van defensar que un text molt específic quedaria obsolet ràpidament.
L'OPOSICIÓ CRITICA LA FALTA "D'ANTELACIÓ" PER FER FRONT A LA CRISI ENERGÈTICA
El Consell General també va aprovar ahir la llei de mesures urgents per fer front a possibles talls de la xarxa energètica. En aquest sentit, la ministra de Medi Ambient, Sílvia Calvó, va recordar que FEDA ha passat de pagar seixanta euros el megawatt/hora als més de 1.000 euros el megawatt/hora que es preveu pagar a França durant aquest hivern. Així, la ministra –que va assegurar que la previsió és que FEDA tanqui l’exercici amb pèrdues de 25 milions d’euros– va defensar que el text que es va aprovar “dona més garanties perquè els possibles talls de llum no siguin arbitraris”. Així i tot, des de terceravia i el Partit Socialdemòcrata es va carregar per la falta de planificació i la poca capacitat “d’antelació” de la situació per part de l’executiu. Joan Carles Camp va recordar que des la formació laurediana ja es va avisar durant el debat d’orientació política tot i que va justificar el vot favorable perquè “no és el moment de posar més neguit”. En canvi, els socialdemòcrates van criticar les transferències de dividends de FEDA cap al Govern i la falta d’inversió per assolir la independència energètica d’Andorra. A més, van demanar que la parapública s’hagi de fer responsable de l’impacte de possibles talls de llum i de les conseqüències econòmiques que se’n derivin. “Hem arribat aquí perquè no hem apostat per les renovables”, va assegurar el conseller Jordi Font. La consellera no adscrita Carine Montaner va titllar la mesura de “dictadura energètica”.