Supervivència del català

L’ús de la llengua catalana és una constant al debat públic. Sense anar més lluny, el ministeri de Cultura va publicar aquest mes els resultats d’una enquesta que evidenciaven un retrocés en l’ús de la llengua oficial del Principat, sobretot als comerços i als restaurants. El Diari ha parlat amb la ciutadania per esbrinar si, a banda de les dades, ells també són conscients d’aquest desús del català i ho viuen al seu entorn.

La Mari i en Joan, de 71 i 72 anys respectivament, són residents des de l’any 1992. Ella va néixer a Andalusia i ell bastant més a prop d’Andorra, a la Seu d’Urgell, però ambdós van venir a viure al país per la mateixa raó, buscar treball, i van acabar coneixent-se. “La meva adaptació va ser diferent de la del meu marit perquè jo no sabia gens de català”, explica la Mari, que tenia 16 anys quan va emprendre el viatge cap al Principat. Tanmateix, va veure que era l’idioma que es parlava al país i, per respecte, el va intentar aprendre tan ràpid com va poder. “Sense adonar-me’n, al cap d’un mes ja estava parlant català amb tothom. És una llengua més senzilla del que molta gent es pensa”, assegura.

El matrimoni es va conèixer parlant català i així han continuat, també amb els seus fills i nets. Lamenten, però, que entre les generacions més joves se n’està perdent l’ús. “Tenim quatre nets i la gran sempre vol parlar castellà”, diu en Joan.

A L’ESCOLA

“A l’escola gairebé tothom parla català”, afirma la Cloe, de 15 anys i estudiant de l’Escola Andorrana de segona ensenyança de Santa Coloma. Amb els pares parla en castellà, però amb les amigues ho fa en català. Explica que, tot i que hi ha alguns grups que parlen castellà, aquests són minoritaris, i en la majoria de cursos passa el mateix. Tanmateix, la situació canvia a mesura que els joves van creixent.

L’Alice, de 20 anys i de pares portuguesos, és estudiant de comptabilitat a la Universitat d’Andorra. Tot i que va arribar al Principat quan tenia 16 anys i sap parlar català, no se sent “còmoda” amb l’idioma. Però això no li suposa un problema en el dia a dia, perquè tots els seus companys parlen en castellà: “Hi ha molts andorrans a classe, la majoria de fet, però s’adapten a qui no parla català”.

ELS NOUVINGUTS

“Ni s’està perdent ni s’està fomentant. Es manté”, opina la Cristina, de 38 anys. Va néixer a Andorra i ha vist l’evolució de l’idioma al llarg dels anys. Entre altres factors, opina que hi ha molts estrangers al país, i això fa que pel carrer se sentin “tots els idiomes menys el català”.

Si bé entre ells parlen castellà, en Lucas i l’Ana Paula, de 32 i 23, dos argentins que fa mesos que treballen al Principat, defensen que s’esforcen contínuament a aprendre català i, com ells, altres nouvinguts. “En el meu treball es parla català, i jo, per respecte, faig el mateix”, conclou en Lucas.

MÉS CATALÀ A CASA I A LA FEINA, PERÒ MÉS CASTELLÀ ALS COMERÇOS I RESTAURANTS

Els resultats de l’enquesta del ministeri de Cultura sobre coneixements i usos lingüístics reforcen la idea de la pèrdua gradual del català, però no en tots els àmbits en la mateixa mesura. Les dades mostren que el 44% dels enquestats tenen el català com a llengua materna o inicial, mentre que el castellà se situa en el 40,3%, el francès en el 10%, el portuguès en el 13,5%, l’anglès en el 3% i altres llengües en el 6,8%. No obstant aquestes dades més o menys esperançadores, l’enquesta també demostra que hi ha un ús a la baixa del català en àmbits públics i més aviat comercials: només el 33% dels enquestats indiquen que els atenen en català als comerços, el 22% als restaurants, i el 33% al transport públic. En contraposició, el 63,7% dels ciutadans que van participar en l’estudi diuen que utilitzen el català com a llengua habitual en les relacions amb altres persones, el 48,6% ho fa en castellà, el 6,6% en portuguès i el 5,7% en francès. Les dades reflecteixen resultats positius respecte al coneixement i ús de la llengua en àmbits més privats, com la feina, a casa i en les reunions amb amics. La situació canvia, en canvi, quan la situació es trasllada a un espai públic com pot ser un restaurant o un comerç, on llavors l’idioma predominat esdevé el castellà, en comptes de la llengua oficial del Principat, el català.