Andorra pot assumir només el 10% del creixement previst

Un informe tècnic del ministeri de Territori i Habitatge deixa clar que “les infraestructures i serveis actuals del país, tal com estan dissenyades i dimensionades, podrien arribar a donar un servei òptim al voltant d’entre un 10% i un 16% de la capacitat poblacional prevista als POUP i als plans parcials tramitats durant els darrers anys”. El document, que es va encarregar abans d’entrar al Consell la llei que frena la construcció amb la voluntat d’ordenar el creixement urbanístic, analitza la capacitat màxima de la xarxa viària, l’hospital, les depuradores d’aigües residuals, la xarxa elèctrica i CTRASA, i la capacitat màxima de creixement poblacional que podrien assumir, que queda molt lluny del creixement desorbitat que preveuen els POUP.

En concret, segons l’informe, entre la capacitat poblacional deguda al sòl urbà consolidat i els plans parcials tramitats entre el 2018 i el 2022, Andorra podria acollir 951.664,56 habitants. Una xifra que molt difícilment serà una realitat però que sí que és prevista als plans actuals. Pel que fa, concretament, als plans parcials tramitats, es preveu, en cas que totes aquestes llicències urbanístiques s’acabin materialitzant, la creació d’uns 16.000 nous habitatges, xifra que suposa unes 39.800 persones més.

Tenint de referència aquestes dades de l’hipotètic creixement previst als plans urbanístics, l’informe tècnic alerta que el primer a col·lapsar-se seria la xarxa viària. Segons els càlculs fets, en vuit anys la població serà d’unes 88.000 persones i els viatges diaris uns 200.000. Amb aquest augment s’arribaria al “col·lapse”. “Els punts que es veuran saturats seran, principalment, els dos accessos fronterers, la vall central d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, i el nucli de la Massana”, tal com remarca l’informe. Segons aquests indicadors, la capacitat poblacional màxima que permeten els plans urbanístics atenent la xarxa viària existent és d’un 9,25%.

L’informe també determina que l’hospital assoliria la seva capacitat màxima amb una població resident de 96.056, sempre que es mantingui la relació població i turisme actual. En relació amb la capacitat que permeten el sòl urbà consolidat i els plans parcials tramitats, l’hospital podria assumir el 10,10% més d’habitants.

En el cas de la xarxa elèctrica, l’informe explica que s’està treballant en una ampliació de la línia del costat espanyol per incrementar la capacitat i que això permetrà un augment d’un 50% de la població actual (159.000 persones). El document marca que la capacitat poblacional màxima que permeten els plans urbanístics atenent a la xarxa elèctrica és el 16,71%.

En el cas del centre de tractament de residus, actualment es troba al 78,76% de la seva capacitat màxima. La instal·lació pot absorbir, segons l’informe, una població censada d’unes 100.900 persones, sempre que es mantingui la relació població-turisme actual i el percentatge de residus importats de la Cerdanya. Això significa que la capacitat poblacional màxima que es permet, segons les infraestructures de CTRASA, és del 10,61%.

Finalment, pel que fa a les depuradores d’aigües residuals, l’informe apunta que la de Sant Julià ja treballa al límit del seu disseny durant la major part de l’any i adverteix que si la població d’Encamp, Escaldes, Andorra la Vella i Sant Julià augmenta durant els popers anys, “la instal·lació quedaria totalment infradimensionada fent necessària la seva ampliació”. En el cas del Pas, també treballa per sobre de la seva capacitat durant l’hivern. En el cas de les instal·lacions de Canillo i Ordino i la Massana, encara tenen marge de creixement i podrien assumir “un increment del doble de la població actual”. En total, com a màxim l’estació de Canillo podria assumir una població de 9.546 persones i la d’Ordino i la Massana, 31.600 habitants. En aquest cas, la capacitat poblacional màxima que permeten el sòl urbà consolidat i els plans tramitats atenent les estacions d’aigües residuals del país és del 10,5%.

El marge, doncs, per esgotar la capacitat de les infraestructures i serveis, prenent com a base la població actual, i en comparació de les previsions de creixement demogràfic segons els planejaments urbanístics vigents, és d’entre un 10% i un 16%.

EL PS DIU QUE ELS INFORMES NO JUSTIFIQUEN LA LLEI QUE FRENA LA CONSTRUCCIÓ

El PS va demanar al Govern la informació que va argumentar la decisió de l’executiu d’entrar pel procés d’extrema urgència la Llei per a la promoció de la sostenibilitat del desenvolupament urbanístic, que posava fre a la construcció amb la voluntat de fer una reflexió sobre el creixement del país. Segons els socialdemòcrates, els informes jurídics encarregats pel Govern “no justifiquen” la creació d’aquesta llei, ja que “el Govern ja té potestats en urbanisme sense necessitat d’entrar aquesta llei, que el que va provocar és una allau de nous projectes”, va exposar Susanna Vela. En aquest sentit, la consellera va denunciar que no es va demanar l’informe de la Comissió Tècnica d'Urbanisme (CTU). A més, va exposar que un dels informes es va demanar posteriorment a l’aprovació de la llei, “cosa que no té gaire sentit”. Per a Vela, la llei es va fer de manera improvisada i només “per fer un cop d’efecte” polític.