Denunciar sense entrebancs

Reconèixer que una és víctima d’un delicte de violència de gènere no és un procés senzill. La por a la reacció de l’agressor i de tot l’entorn, però també la por de no sentir-se protegides i reconegudes per les institucions, és el que fa que moltes dones decideixin no parlar. En aquest sentit, els darrers anys la policia ha començat a aplicar unes pautes concretes a l’hora d’atendre les víctimes de violència de gènere.

“El primer que fem quan arriba una dona a exposar la seva situació és atendre-la en un despatx a part”, explica Dolors Artuñedo, agent de policia adscrita al grup de delictes contra les persones, tot afegint que així les víctimes es troben en un entorn més tranquil per explicar tot el que desitgin. Així mateix, des de fa uns anys la víctima també té dret a assistència lletrada i forense al moment i, des de setembre, els professionals fan una valoració del risc de la seva situació. “Aquest mecanisme ens permet detectar si el cas és d’urgència per actuar amb la màxima precisió”, afirma Artuñedo. Un cop tenen la valoració, l’envien al servei d’atenció a les víctimes de violència de gènere perquè automàticament puguin contactar amb la dona, donar-li assessorament, ajudar-la si ha de marxar de casa, etcètera.

A diferència de com es feia anteriorment, tot aquest procés es du a terme quan la víctima acudeix a denunciar (o simplement a exposar la situació que està patint), fet que contribueix a posar fi a la revictimització de les dones maltractades. “Ja no han de passar per diversos interrogatoris, ara ho expliquen una vegada i ja n’hi ha prou”, diu l’agent de policia. Pel que fa al tema de les denúncies, Artuñedo especifica que fa uns anys “era gairebé una exigència denunciar l’agressor”. Tanmateix, actualment allò important per als serveis implicats és que les dones els posin en coneixement de la seva situació i no és imprescindible presentar una denúncia, encara que “fa molta força en el procés judicial i per poder sol·licitar mesura cautelar o d’altres mesures legals”.

El grup de delictes contra les persones de la policia rep una formació continuada sobre violència de gènere, i els membres s’encarreguen de transmetre els coneixements a tots els treballadors del servei de policia: policia, administratius, recepcionistes... A més, cada cert temps fan “una valoració dels nous protocols” i es debat què poden millorar; tot, comunicant-se amb els altres serveis afectats com el departament d’atenció de les víctimes de violència de gènere o la Batllia.

“Som conscients que encara ens queda molt per millorar i ho anirem fent progressivament”, confessa Artuñedo. Tot i això, com a objectiu més immediat tenen el de conscienciar la ciutadania sobre aquesta problemàtica: “Moltes dones tenen vergonya a explicar-ho, o tenen por, o tenen molts altres motius. Des del grup de delictes contra les persones volem aconseguir que tothom que està patint una situació de violència de gènere ho digui.” Això, explica la professional, s’aconsegueix fent arribar aquest missatge a tot arreu.

VIOLÈNCIA DE GÈNERE VERSUS DOMÈSTICA

Una de les lluites de les entitats feministes és aconseguir que la tradicionalment anomenada violència domèstica sigui reconeguda com a violència de gènere. La diferència és que la primera violència és aquella exercida sobre qualsevol membre de la família, i la segona és aquella exercida sobre la dona pel fet de ser-ho. Encara s’està en espera que s’aprovi el canvi de llei que ja es va anunciar i, de moment, la policia té l’obligació de tipificar la violència de gènere com un delicte contra la integritat física i moral en l’àmbit domèstic.