treball amb la unió europea
Andorra Telecom admet que amb la UE les sensacions “no són bones”
L’empresa demana 10 anys d’adaptació pel ‘roaming’ i 15 anys per a la liberalització
Espot i Sefcovic a la roda de premsa.
Andorra Telecom admet que les sensacions sobre la negociació amb la Unió Europea respecte de les telecomunicacions “no són bones”. Així ho va indicar ahir el portaveu de la companyia, Carles Casadevall, que va afirmar que “les posicions de moment en el tema de les telecomunicacions estan molt allunyades”. El Principat defensa la necessitat de mantenir el monopoli i que s’entengui com una especificitat del país tenint en compte la mida, a més de deixar un procés de transició abans de la desaparició de la itinerància de dades.
En aquest sentit, Casadevall va explicar que en el marc de la negociació i per tal d’arribar a una entesa en aquesta qüestió, s’ha demanat un període d’adaptació del roaming “igual que el que van tenir els operadors en el seu dia a Europa”. “Els operadors europeus van tenir gairebé deu anys. Nosaltres demanem el mateix, aquest període de deu anys per adaptar-nos”, va especificar.
Sobre la liberalització del mercat que demana la UE, Andorra Telecom és més reticent. La companyia defensa que es tracta d’un sector “estratègic per al país per les inversions que s’han de fer i pel que representa el servei del turisme a Andorra”. “Defensem que és un servei estratègic i no entenem per què ha d’entrar la competència”, va indicar Casadevall. Des del seu punt de vista, la competència hauria de ser un mitjà per arribar a uns objectius que, segons va assegurar, “nosaltres ja hem assolit”. “Farà un mes des del departament d’Estadística es va presentar un informe de la utilització de les TIC a les llars i els números són impressionants. Estem al top d’Europa en utilització d’internet a casa. A nivell de col·lectivitat estem al top dels països europeus. De manera que si el fi s’ha assolit tenint el mercat no liberalitzat, no entenc per què l’hem de liberalitzar”, va defensar. Casadevall també va voler deixar clar que si el mercat es liberalitza no es podran fer les mateixes inversions que es fan ara. “Ens hi adaptaríem, però hi ha una cosa clara: nosaltres hem presentat números. Les inversions que s’han fet fins ara no es podrien continuar fent”, va sentenciar.
El portaveu d’Andorra Telecom va explicar que van presentar un document fa uns mesos a l’equip tècnic de la Unió Europea perquè l’analitzés i ara estan pendents d’una futura reunió, que ja s’emplaça després de les eleccions andorranes, en la qual es tractarà aquesta qüestió. Segons el portaveu de l’empresa, la trobada serà més política que no pas tècnica per decidir què fer amb aquest punt. “Per a la Unió Europea sembla que la liberalització del mercat és un mantra que té del mercat comú. S’ha d’intentar defensar i que pugui entendre la nostra posició”, va opinar.
En tot cas, Andorra Telecom es manté ferma a defensar, d’una banda, els deus anys d’adaptació pel roaming i, de l’altra, “defensem els 15 anys de revisió de la liberalització”.
EL FUTUR DE LES TELECOMUNICACIONS ES NEGOCIARÀ DESPRÉS DE LES ELECCIONS
El cap de Govern, Xavier Espot, i el vicepresident de la Comissió Europea, Maros Sefcovic, van comparèixer ahir conjuntament després d’una reunió de treball a Brussel·les. Els dos dirigents polítics van confirmar que la voluntat és tancar l’acord d’associació a final de l’any vinent i sotmetre’l després a referèndum. La reunió, segons van explicar Espot i Sefcovic, es va fer com a resposta a la visita del vicepresident europeu al país a l’octubre i va servir per conèixer amb més detall les dues posicions. Ara es vol seguir treballant per tal d’apropar distàncies i trobar punts d’entesa. En aquest sentit, es va acordar seguir amb la mateixa intensitat el ritme de la negociació per tancar les qüestions que encara hi ha sobre la taula. En concret, es van referir al futur de les telecomunicacions, un punt que ja van avançar que no es tractarà fins passades les eleccions andorranes, i també al sistema de quotes d’immigració. Sobre la lliure circulació de persones, Andorra defensa poder adaptar els fluxos de migració sobre la base de la capacitat del país amb un model similar al de Liechtenstein. Les dues parts es van mostrar convençudes que s’arribarà a un acord satisfactori i van ressaltar la voluntat que han mostrat tant Andorra com Brussel·les per arribar a una entesa. “Serà una bona oportunitat per a Andorra”, va dir el líder de l’executiu, que va recordar que l’acord s’està negociant des del 2015 i que amb la seva culminació es tanca un procés d’homologació que va començar fa quinze anys.