Un de cada quatre adolescents afirma haver patit assetjament a l'escola

El 25,4% dels alumnes de segona ensenyança d’Andorra declaren haver patit assetjament escolar alguna vegada a la vida, i el 3,8% assegura haver-ne patit alguna vegada en el darrer any. Aquestes són algunes de les dades aportades ahir en la presentació de l’Observatori de la Infància, un projecte d’Unicef Andorra en col·laboració amb Andorra Recerca i Innovació (AR+I) que s’actualitza anualment des del 2012. Joan R. Micó, coordinador de l’àrea de societat d’AR+I, i Albert Mora, director d’Unicef Andorra, van ser els encarregats de conduir la compareixença.

L’assetjament escolar i ara també el ciberassetjament amb l’auge de les noves tecnologies són problemàtiques patents al país i les dades apunten en aquesta direcció. En efecte, encara que el 2021 només es van detectar 15 víctimes de violència en l’àmbit escolar, el recent informe de l’Observatori de la Infància demostra que cada cop són més els infants i adolescents que denuncien insults, amenaces i agressions dins les aules.

Entre altres factors, aquest incideix directament en la salut mental de la població més jove, que es troba en una situació més delicada que respecte d’anys anteriors. Segons l’informe, el 2021, 2.688 adolescents d’entre 11 i 17 anys van necessitar atenció psicològica per part del servei de salut mental del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), mentre que el 2020 van ser 1.604 adolescents. Per tant, es tracta de més de la meitat de casos en tan sols un any. Entre els infants de 0 a 10 anys aquest empitjorament és menys evident, però també existeix. Mentre que el 2021, 1.412 menors van acudir al servei de salut mental, l’any anterior ho van fer 1.343.

Seguint en la línia de la salut mental, aquest darrer informe recull que l’any 2021 hi va haver nou casos de temptativa de suïcidi, tots en nenes. El fet rellevant, però, és que els darrers anys registrats, el 2020 i 2019, només es van detectar dos casos de temptativa de suïcidi.

El membre d’AR+I va fer referència al “factor pandèmia” com a conseqüència del present empitjorament en termes de salut mental. D’una banda, perquè el confinament va repercutir en la salut de tota la població, també dels més joves. De l’altra, perquè arran d’aquesta situació excepcional “la salut mental es troba en plena actualitat” i està més normalitzat parlar-ne: “Segurament hi haurà més casos per la situació en què estem, però també perquè cada cop es normalitzen més aquestes situacions.” En tot cas, el director d’Unicef Andorra va afegir que “un objectiu a curt termini és indagar en les patologies de salut mental i la seva evolució”.

Pobresa monoparental

Un altre dels resultats analitzats per l’Observatori de la Infància és que un 33,7% de les famílies amb menors de 16 anys no poden afrontar una despesa imprevista de 1.050 euros. Tot i que aquestes no són dades actualitzades i corresponen al 2020, tant el director d’Unicef Andorra com el coordinador de l’àrea de societat d’AR+I van remarcar que aquesta continua sent una problemàtica present en l’actualitat i, probablement, estigui agreujada per l’actual crisi. En aquest sentit, els dos representants van instar a parar major atenció a les famílies monoparentals, que són les que més pateixen la pobresa: “Hi ha necessitat de fer més política i donar suport a aquestes famílies.” L’any 2021 des del ministeri d’Afers Socials, Joventut i Igualtat es van atorgar 718 prestacions familiars per un l’import total d’1.367.370 euros, que suposa una mitjana de 1.904 euros per família. D’aquesta manera, en van sortir beneficiats 1.263 infants.

Com a última instància, els compareixents van posar èmfasis en la baixada de la natalitat al país en els darrers anys. Mentre que el 2011 es van registrar 600 naixements, el 2021 només se’n van computar 306. Per tant, en deu anys la natalitat s’ha reduït a la meitat. “Tenim la natalitat més baixa de tot Europa. És un autèntic problema del qual ara no som conscients, però en un futur tindrà moltíssima transcendència”, va concloure el director d’Unicef Andorra.