Els psicòlegs alerten d'un increment de les autolesions entre els adolescents

Els recents casos de reptes que acaben en autolesions detectats en algunes escoles del país han fet saltar les alarmes sobre el comportament dels adolescents. Sandra Cano, presidenta de l’Associació per a la Defensa del Jovent en Risc d’Andorra (ADJRA), alerta que des del desconfinament les conductes autolesives entre els joves han incrementat exponencialment, i mentre que algunes vegades formen part d’un “joc de nens”, altres són “són l’única manera que aquests troben per expressar el seu dolor personal”. Tot plegat, la situació convida a posar el focus en la salut mental dels joves.

Els experts en psicologia destaquen la importància de diferenciar entre dos tipus d’autolesions. “En l’àmbit clínic, distingim les autolesions no suïcides (ANS) de les que tenen una finalitat suïcida”, detalla Marta Albert, psicòloga clínica infantojuvenil a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell. Les ANS corresponen als reptes que els adolescents duen a terme amb l’objectiu de lesionar-se i, suposadament, de divertir-se. Mentrestant, les autolesions amb una finalitat suïcida són aquelles que neixen a partir de trastorns mentals com la depressió o l’ansietat, i tenen més aviat una “finalitat autocalmant”.

“Cada cop són més els joves que venen a consulta perquè no saben com gestionar situacions d’estrès i, en general, les seves emocions”, explica la psicòloga. En aquest sentit, afirma que una gran part de la població, no només els adolescents, tendeix cap a una baixa tolerància de les “emocions desagradables” com la tristesa o la frustració i que, si no es tracta adequadament, pot desembocar en conductes com les autolesions. Però entre aquestes causes més aviat clíniques, els experts també han detectat un efecte imitació, potenciat per les xarxes socials: “Hi ha el risc que, si un jove que ho està passant malament veu que un altre en la seva mateixa situació s’ha autolesionat, ell també ho faci”.

Gestió emocional

L’any 2021, l’Àrea de Salut Mental del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) va atendre nou temptatives de suïcidi de joves d’entre 11 i 17 anys, i totes eren noies. Els dos anys anteriors només es van registrar dos intents, fet que evidencia un empitjorament de la salut mental entre aquest sector de la població. “Després de la pandèmia s’ha posat sobre la taula el malestar general de la població, sobretot dels adolescents”, confirma Albert. Encara que no hi hagi dades oficials, aquesta percepció de la crescuda de les autolesions n’és una conseqüència i, segons Cano, suposa un “toc d’atenció”. La presidenta de l’Associació per a la Defensa del Jovent en Risc d’Andorra opina que “hi ha pocs recursos per atendre la joventut”.

Així, Albert i Cano advoquen per la necessitat d’incloure tallers d’educació emocional als centres educatius, en què els alumnes aprenguin a gestionar totes les emocions a les quals es puguin enfrontar; tant bones com dolentes. A més, destaquen la rellevància de parar especial atenció a l’ús que es fa de les xarxes socials, perquè, si no, poden desencadenar en casos, per exemple, de ciberassetjament.

"NO SÓN LA GENERACIÓD E VIDRE"

El terme generació de vidre es fa servir per descriure els nascuts després de l’any 2000. De manera pejorativa, fa al·lusió a la suposada fragilitat d’aquesta generació que, sovint, se’n diu que s’ofenen “per qualsevol cosa” i els afecta tot més que als seus progenitors, per exemple. No obstant això, la psicòloga clínica Marta Albert assegura que aquest terme no els fa justícia: “Som en un context en què ens arriba informació de tot arreu, cal prendre decisions constantment, i patim molt d’estrès a totes les esferes de la nostra vida”. En efecte, Albert explica que a la població en general li costa gestionar les seves emocions, sobretot les negatives; tanmateix, aquesta manca s’accentua encara més en les generacions joves, ja que “ningú els aporta eines per fer-ho”. Així mateix, la psicòloga afirma que actualment hi ha més consciència en temes com les desigualtats socials, la salut mental i les mateixes autolesions. Això fa que, d’una banda, la joventut sigui més crítica amb segons quins comportaments i, de l’altra, que expressi més obertament com se sent, per què i què vol fer per solucionar-ho.