Espot vol més equilibri fiscal amb els comuns

El model d’Estat actual “no acaba d’adequar-se”. Així va resumir ahir el ministre de Finances, Eric Jover, els problemes que el Govern ha detectat en la relació amb els comuns. Un vincle que l’executiu vol reformular i sobre el qual ja s’han produït dues reunions perquè considera que “estructuralment hem de fer una reflexió del model fiscal del país”, va defensar el ministre. Un meló –el de les transferències comunals i l’agència tributària única– que el Govern ja va obrir fa temps i que ara torna a posar sobre la taula en el final d’una legislatura marcada, segons les paraules del cap de l’executiu, especialment per la pèrdua de poder adquisitiu i l’habitatge. De fet, en aquests àmbits, membres del Govern també van ser crítics ahir amb el paper de les administracions comunals, a les quals van demanar una visió de país. Tot plegat per esquivar un increment d’impostos que permeti a l’Estat fer front a la despesa, cada cop més a l’alça, que demana la consolidació de l’estat del benestar. “L’increment fiscal ha de ser l’última ràtio; els ciutadans ens demanen fer una feina interna: tant al Govern com a la resta de les administracions”, va asseverar ahir Xavier Espot en una trobada amb els mitjans de comunicació. Així, el cap de Govern, de la mà del ministre Jover, va voler deixar clar que l’executiu central no pot assumir dèficits milionaris, al mateix temps que els comptes comunals mostren superàvits any rere any, ni tampoc es pot “caure en l’error d’apujar la pressió fiscal perquè tindria un impacte en la inversió estrangera i en la ciutadania del país”, va afirmar Espot. “Hem de reequilibrar tot això; on tenim més marge de maniobra per evitar un increment de la pressió fiscal és a l’hora de repartir millor els ingressos i les despeses de les administracions”.

Simplificació d'impostos

En aquest sentit, el titular de Finances va apuntar la necessitat de simplificar algunes figueres impositives i apostar per un major paper de l’impost de societats, el qual ja va ser modificat perquè les empreses amb beneficis hagin de pagar com a mínim un 3%. Així, Jover va recordar que alguns impostos comunals poden comportar que les empreses amb pèrdues hagin de seguir pagant. “L’impost de societats és el més just”, va asseverar el ministre.

Al mateix temps, però, el cap de Govern va assegurar que aquesta reflexió de model d’Estat no ha de portar ni a la supressió ni a la “supeditació” dels comuns respecte al Govern central (que requeriria una reforma de la Constitució). Ara bé, sí que va assenyalar que “no té sentit tenir vuit agències tributàries”, tot defensant que “des del Govern hem de fer els esforços necessaris per fer entendre als comuns que si es fa una agència tributària única no s’imposarà la voluntat del Govern”. En aquest sentit, la ministra de Medi Ambient, Sílvia Calvó, va introduir la mancomunitat com un element que pot ajudar a trobar punts d’entesa entre les vuit administracions i que ja ha entrat en joc en matèria de gestió de residus.

De fet, tant el ministre d’Habitatge, Víctor Filloy, com el mateix cap de Govern van recordar que l’executiu i els set comuns van assolir recentment un acord en matèria d’habitatge. “La llei [amb relació al creixement urbanístic] ha estat un abans i un després; la immediatesa amb la qual es va assolir un acord va permetre trencar motlles”, va assegurar Espot, que va defensar l’esperit d’acord que per primer cop va sorgir entre totes les administracions arran del projecte de llei, el qual va ser anunciat de sorpresa durant el debat d’orientació política per afrontar d’altres reptes de país. Sense anar més lluny, Espot i Filloy van referir-se a la situació dels abocadors, un problema “per una situació sobrevinguda” i que és una competència comunal en la qual l’executiu no pot intervenir, tot i que “si no fos per les limitacions competencials ja ho hauríem resolt”, va sentenciar Espot, que va esmentar que l’executiu no compta amb cap terreny per ubicar-hi un abo­cador.

Tot i aquest missatge a la recerca del consens entre totes les administracions, el cap de Govern també va criticar que fins fa poc “no tots els comuns veien la necessitat real que hi havia amb l’habitatge”, mentre que Filloy va defensar que “ara ho hem afrontat de forma estructural”. En aquest sentit, el ministre de Liberals va destacar que ara per ara “les sensacions són bones”, amb relació al nombre d’habitatges que s’han presentat al programa del Govern que buscar rehabilitar o adquirir edificis per destinar-los al mercat de lloguer assequible, el qual portarà fruits reals al mercat d’aquí a uns dos anys, segons Filloy, quan els habitatges estiguin disponibles.

Expansió econòmica

“Seria un error pensar que el problema de l’habitatge és conjuntural, ha vingut per quedar-se”, va reconèixer Espot, que va remarcar que aquest és un dany col·lateral “de l’expansió econòmica del país”. En aquest sentit, per primer cop Espot va demanar al Partit Socialdemòcrata un pacte d’Estat en una qüestió que provoca que “una part de la població estigui sota una gran asfíxia”. Ara bé, Espot va demanar que –tenint en compte que es tracta “d’una temàtica llaminera”– calen unes “bases mínimes per asseure’s a una taula”, un gest que enviaria “un bon missatge a la ciutadania”. Alhora, però, el líder demòcrata es va preguntar “per què aquells que són socialistes no poen assumir que hi ha dues palanques per solucionar aquest problema?”, amb relació a les polítiques públiques d’habitatge i als incentius de l’executiu perquè el mercat de lloguer sigui una opció més atractiva per als privats. “Després demanen pactes d’Estat”, va etzibar Espot.

CALVÓ ADMET QUE L'OBJECTIU DEL 15% D'ESTALVI ENERGÈTIC ÉS "AMBICIÓS"

La ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, va titllar “d’ambiciós” l’objectiu d’assolir el 15% d’estalvi energètic, i va admetre que “no sé si hi arribarem”. De fet, va sostenir que altres països veïns l’han anat reduint progressivament fins a situar-lo en el 5% en alguns casos. En canvi, Calvó va fer una aposta ferma per mantenir-lo en el 15% a fi de mitigar l’encariment de les tarifes elèctriques l’any vinent. Tanmateix, va destacar que l’estalvi en el consum de l’enllumenat públic ja és del 12%, molt a prop de l’objectiu fixat. Ara bé, la ministra de Medi Ambient va sostenir que aquest any hi ha més turistes que l’any passat i que, per tant, caldrà contrarestar l’afluència per calcular el percentatge de l’estalvi. Pel que fa al decret de mesures obligatòries amb el qual treballa Govern, Calvó va argumentar que “no tenia sentit” fer-lo abans. “No anem tard, el consum arribarà ara, les calefaccions fa molt poc que s’han engegat”. A més, va apuntar que l’executiu va apostar per fer pedagogia abans d’imposar mesures. “Les coses, abans de fer-les obligatòries, s’han d’explicar”, va defensar. D’altra banda, Calvó va posar en relleu la campanya de comunicació que ha impulsat Andorra Turisme per informar els visitants de les mesures d’estalvi energètic. “Cal explicar al turista per què potser té menys confort a l’hotel”, va indicar.