'cas bpa'

La justícia no admet a tràmit la querella d'Higini Cierco contra el cap de Govern

La justícia no ha admès a tràmit la querella d’Higini Cierco contra el cap de Govern

El cap de Govern, Xavier Espot.Fernando Galindo

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Xavier Espot va valorar ahir “positivament” que la justícia no hagi admès a tràmit la querella que l’exaccionista majoritari de BPA, Higini Cierco, va presentar contra el cap de Govern. “És la millor demostració” que “no hi ha el mínim indici que pugui fer pensar que hi ha la necessitat de seguir la investigació dels fets”.

Segons el cap de Govern, el fet que la querella ni tan sols s’hagi admès a tràmit confirma que la intervenció de BPA “es va fer bé, de la millor manera possible i que no hi va haver cap voluntat de Govern que anés així, que hi hagués una nota de la FinCEN, que s’hagués d’intervenir ni que passés tot això”. I va afegir que “el propi aute de la magistrada és absolutament clar i taxatiu en el sentit que les imputacions que se’m formulaven estaven mancades de fonament i del mínim principi probatori”.

“Estava molt tranquil, però a ningú li agrada tenir una querella pendent i, per tant, ara encara ho estic més”, va assegurar. De fet, en el moment que es va interposar la querella Espot ja va manifestar que no estava preocupat.

Per la seva banda, el ministre de Finances i portaveu, Eric Jover, va considerar que el fet que la querella es presentés just l’endemà que el cap de Govern anunciés que seria el candidat a les eleccions “demostra que tenia pocs objectius judicials”.

La querella acusava Xavier Espot de prevaricació i tràfic d’influències amb relació a la gestió de l’afer BPA i, en concret, a l’elaboració de l’anomenada Llei BPA que va permetre la creació de l’Agència de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) i el procés d’intervenció del banc. La querella afirmava que la llei perjudicava els Cierco i beneficiava la família de l’aleshores ministre, que també tenia accions al banc, un fet que Espot va desmentir categòricament, i va assegurar que havia actuat “per l’interès general abans que el de la família”. Espot va trobar “curiós que l’acció judicial arribés “sis i en alguns casos nou anys després” dels fets.

tracking