mobilitat
AndRail creu que Govern “buscava conclusions” per descartar el tren
Sebastià Mijares afirma que s’ha sobrevalorat el cost de la connexió ferroviària i que només s’ha parlat amb l’empresariat per elaborar l’estudi
L’associació AndRail no vol que el projecte de connexió ferroviària entre Andorra, Espanya i França quedi en paper mullat. Tot i les declaracions de dimecres passat del ministre d’Economia i Empresa, Jordi Gallardo, en les quals va descartar el projecte ferroviari per l’alt cost econòmic (més de 800 milions d’euros per la connexió amb Espanya i uns 4.000 milions per connectar el Principat amb França), el portaveu de l’associació, Sebastià Mijares, va defensar ahir la viabilitat del projecte. “Volem pensar que les declaracions del ministre Gallardo el que fan és passar la pilota a les administracions franceses i espanyoles; ens sap greu que el Govern no entomi la iniciativa del projecte”, va lamentar ahir. De fet, Mijares va assegurar que en l’estudi elaborat per l’executiu i el departament de Mobilitat “es van agafar les xifres més altes [per valorar el cost de la connexió ferroviària] perquè es buscaven unes conclusions”. En concret, des de la plataforma es va assegurar que el cost establert per quilòmetre en el ramal entre Andorra i la Cerdanya equivaldria al cost per quilòmetre en el trajecte entre Barcelona i Madrid d’alta velocitat. Pel que fa al túnel de 27 quilòmetres necessari per connectar el Principat amb França, valorat en 4.000 milions pel Govern, implicaria un cost similar al que va tenir la variant de Pajares (ubicada a la línia d’alta velocitat Lleó-Astúries i d’una llargada de 49 quilòmetres i un cost d’uns 3.800 milions). “El cost estimat és desproporcionat”, va sentenciar el portaveu.
D’altra banda, Mijares va lamentar que “només s’hagin escoltat els posicionaments del sector empresarial”. En aquest sentit, el portaveu de la plataforma va remarcar que “l’única entitat no vinculada al sector empresarial amb la qual l’estudi ha parlat és AndRail”, i va considerar que la necessitat de canvi que es plasma en l’informe es realitza des d’una perspectiva economicista amb l’únic objectiu “d’aconseguir més turisme de major poder adquisitiu”.
Així, el portaveu va assegurar que el Govern va crear un estudi amb la intenció d’obtenir un resultat concret: la inviabilitat de la connexió ferroviària. “La valoració que fem de l’estudi és molt negativa, es reconeixen els problemes de mobilitat que hi ha al país però no s’hi dona resposta”, va asseverar Mijares, que fins i tot va destacar que la proposta d’ampliar l’N-145 amb un carril més “accentua els problemes, no els resol”. “El que acaba proposant l’estudi, que no escolta els problemes de la ciutadania, són solucions molt més intensives per al medi ambient en detriment d’altres solucions”, va sentenciar Mijares en relació amb la proposta de promocionar l’aeroport de la Seu d’Urgell o l’heliport nacional. Unes infraestructures que, segons el portaveu i matemàtic, no podran arribar a absorbir un nombre significatiu de turistes que decideixin substituir el vehicle privat per l’avió.
SENSE EXCUSES PEL TRAMVIA
“Ara ja no hi ha escapatòria per al tramvia; un projecte que s’hauria de començar a redactar l’any vinent”, va afirmar Mijares, que considera que la connexió que es vol fer amb la Seu d’Urgell amb vehicles elèctrics tindria més sentit que es fes amb tramvia, aprofitant que l’estudi ja preveu la creació d’una línia a l’interior del país per millorar la mobilitat interna. “Aquest carril segregat ha de ser ferroviari”, va sentenciar el portaveu, apuntant que “si la línia es consolida té sentit que hi hagi trams urbans i de llarga distància”.
LES CRÍTIQUES
-Sobrecost
L’associació apunta que hi ha un sobrecost en les estimacions realitzades pel Govern en l’informe elaborat perquè “es buscaven unes conclusions”.
-Iniciativa
Lamenten que l’executiu andorrà “tiri la pilota a la teulada de França i Espanya”, i que “no entomi” la iniciativa del projecte de la línia ferroviària.
-Tramvia
Consideren que “ja no hi ha excusa” per evitar el projecte del tramvia, el qual creuen que hauria d’arribar fins a la Seu d’Urgell.