Escassa resposta

La pluja no va poder fer callar les reivindicacions de l’USdA durant la jornada d’ahir. Tampoc van poder els sindicats assolir els 1.500 o 2.000 assistents que pronosticaven a començament de setmana. De fet, s’hi van quedar molt lluny: unes tres-centes persones –unes 1.200 segons l’organització– van reunir-se ahir per manifestar-se contra les polítiques del Govern en matèria de salaris i habitatge, així com per la pèrdua de poder adquisitiu. Una marxa que ja va començar descafeïnada a la plaça Coprínceps i amb caps mirant al cel, al mateix temps que arribaven persones amb comptagotes i amb paraigües oberts. Va costar engegar una manifestació que va començar amb poc públic però que va anar variant de volum durant el recorregut.

En qualsevol cas, la jornada va quedar lluny de les expectatives que l’USdA havia marcat en la prèvia de la manifestació. Així i tot, els organitzadors van considerar la jornada “un èxit”. De fet, el secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach, es va veure legitimat per amenaçar el Govern amb la convocatòria d’una vaga general abans de les eleccions “si no se’ns escolta”. “Per dignitat, demanem al senyor Espot que convoqui eleccions per abans-d’ahir”, va assegurar Ubach davant els mitjans de comunicació. Durant la marxa van ser reiterats els crits que demanaven la dimissió del cap de Govern, Xavier Espot, així com proclames de l’estil “no podem pagar, no volem marxar” o “Espot, escolta; el poble es revolta”. “El Govern ha d’entendre que ens ha d’escoltar; ens volen erradicar”, va afirmar Ubach al final de la manifestació, just abans de reconèixer que “esperem la resposta del Govern” a la manifestació d’ahir.

A mesura que la marxa va anar baixant en direcció a la plaça Guillemó –creuant tot l’eix comercial del centre del país, menys freqüentat de l’habitual per la pluja tot i ser dia festiu–, el nombre de manifestants es va anar incrementant lleugerament passant de les menys de dues-centes persones que van començar el recorregut des d’Escaldes-Engordany fins arribar a les tres-centes en el moment més àlgid de la marxa. “Però això és Andorra?”, es preguntava una turista, just en el moment que la manifestació va alçar un clam d’“això és el poble”, iniciant un diàleg quasi sorprenent entre els que reclamaven millores salarials i els que intentaven accedir a les botigues sorpresos de veure una imatge poc habitual pels carrers del Principat. Tan sorprenent era la situació per a alguns treballadors que decidien sortir a l’aparador a recolzar la manifestació, des d’un segon pla per esquivar el chirimiri que es va mantenir constant. Fins i tot, dos treballadors d’una botiga de roba van preguntar: “Per què és la manifestació?”, i en descobrir les demandes de l’USdA van decidir sumar-se a les proclames de forma momentània.

El carrer de la Unió va ser precisament el punt on els manifestants –que no van tenir problemes per aturar-se i realitzar fotografies grupals– van haver de fer els majors esforços per conviure amb els turistes, alguns dels quals van haver d’esperar una bona estona per poder fer-se la fotografia de rigor amb els llums de Nadal o assumir que tindrien pancartes de fons. D’altres, els que decidien no sumar-se a la marxa, criticaven la megafonia de l’organització. “Són uns peliculeros aquests”, van afirmar dos homes que van veure passar la manifestació com qui espera en un pas de vianants.

LECTURA DE MANIFESTOS

Ja al final del recorregut, a la plaça Guillemó de la capital –on el grup de manifestants es va anar diluint–, l’USdA va llegir un manifest en el qual es va carregar durament contra el cap de Govern. El text va començar recordant les declaracions d’Espot en les quals ja advertia que poc canviaria la política de salaris tot i les pressions dels sindicats. En el manifest es va acusar l’executiu de “governar per a quatre gats” o de “deixar de banda qui ha dedicat bona part de la seva vida a la prosperitat d’Andorra”. També se li van agrair coses al cap de Govern: “Gràcies per no donar-nos un dret fonamental com és el de la salut pública”; “gràcies per agreujar la dificultat d’accedir a un habitatge nou”; “gràcies per no tenir en compte el treballador autònom, el gran oblidat de la vostra tan beneficiosa economia andorrana”. A més, Ubach també va improvisar un discurs en el qual va recordar que els sindicats “us hem defensat al Consell Econòmic i Social tot el que hem pogut”, i va sentenciar amb un “no volem que ens sentin; volem que ens escoltin”, seguit d’una simfonia d’aplaudiments i xiulets de suport que va acabar de rematar les forces dels que van aguantar estoicament tot el recorregut.

“Avui hem fet una demostració de força sota la pluja”, va assegurar un Ubach eufòric que no va desaprofitar l’ocasió per tornar a insistir que “les polítiques neoliberals de Demòcrates ens estan portant a carregar-nos el país; volem una Andorra per viure”, va reclamar. A més, el secretari general de l’USdA va dir que “el que ens preocupa és que la patronal negui la pèrdua del poder adquisitiu”, i va criticar durament el president de la CEA per acusar els sindicats d’immobilisme durant les negociacions del CES. “Si la CEA tingués vergonya no diria que no hem fet cap proposta”, va etzibar Ubach, que també va enviar un missatge als que “creuen que la política no va amb ells: s’ho han de replantejar”.