Terceravia reclama la construcció de la variant de Sant Julià

Alis recorda que és una obra que els demòcrates estan prometent des de fa dotze anys

Un tram de la CG-1 a Sant Julià de Lòria.Fernando Galindo

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

El conseller general de Terceravia Oliver Alis es va referir, durant la darrera reunió conjunta de les comissions legislatives d’Economia i Política Territorial, Urbanisme i Medi Ambient, que va tenir lloc dimecres passat, a la necessitat que s’enllesteixi tan aviat com sigui possible la variant de Sant Julià de Lòria. Alis va aprofitar que es parlava de les possibles comunicacions internes i externes que es podrien posar en marxa en els propers anys per reivindicar, una vegada més, la inversió per acabar aquesta carretera, que de moment no és entre les previsions del Govern. En aquest sentit, el parlamentari lauredià va recordar que la finalització d’aquesta obra és una promesa electoral que els Demòcrates han anat repetint al llarg dels últims dotze anys, però el fet és que a hores d’ara encara no se sap quan serà una realitat, cosa que suposa, segons va dir, “un engany” per als ciutadans. “És una inversió que no hi és ni se l’espera”, va emfasitzar Alis.

El parlamentari va recordar que el 80% dels turistes i excursionistes que arriben al país ho fan a través d’aquesta via i, per tant, és més que justificat que s’hagi de fer aquesta inversió, tot i que el titular de Territori i Habitatge, Víctor Filloy, va manifestar en el transcurs de la reunió que “el pressupost no ho pot tot”. I és que, segons va recalcar Alis, davant de les “macroinversions” de les quals es va parlar, va voler posar en evidència “que abans cal finalitzar la xarxa interna del país” i, sobretot, acabar la variant laurediana. En aquest sentit, Terceravia no s’oposa a la desviació de la Massana, que sí que és entre les prioritats de l’executiu, però reclama que al mateix temps es porti a terme la fase 3 de la variant de la Massana, l’última que resta sense que s’hagi materialitzat. “No sé per què no es vol fer i ni tan sols es preveu un trist pressupost per als propers anys”, va asseverar Alis, que qualifica aquesta artèria d’“essencial” no només per a la parròquia de Sant Julià de Lòria, sinó també per al conjunt del país, atenent l’important volum de vehicles que han de circular per aquesta via. Per al conseller general, la variant laurediana és encara més necessària si es té present que, com s’està comprovant, tal com està actualment la carretera està provocant “una inseguretat” en els conductors que baixen de la Rabassa. “El que demanem és que s’acabi d’una vegada perquè és un compromís dels demòcrates dels últims dotze anys”, va reiterar Alis. “En la millora dels accessos amb les carreteres franceses hem donat suport al Govern, i tampoc ens oposem, com no podia ser d’una altra manera, a la carretera de la Solana, però el vial principal del país que s’hauria d’acabar és del Sant Julià de Lòria”, va insistir Alis, que afegia que “no sé si hi ha raons polítiques en la decisió del Govern de no acabar la variant, però és com a mínim sorprenent” que no s’enllesteixi l’últim tram pendent.

El conseller general va manifestar també, amb relació a la reunió de les comissions legislatives de dimecres passat en què es va exposar l’estudi sobre les possibles iniciatives per desenclavar el país, que l’havia sobtat que els tècnics del Govern reconeguessin que no s’havia aprofundit en xifres ni en altres concrecions. “Sorprèn que no s’expliqués quin tipus de giny és el que van anomenar com a REC ni quantes persones es podrien traslladar amb aquest tipus de transport”, va afirmar Alis, que recordava també que es tracta en tot cas d’un sistema de transport que necessitarà acords amb les administracions veïnes perquè té un trajecte que s’hauria de fer fora del territori andorrà. “El fet és que es va fer una compareixença pública amb molt poca concreció i buida de contingut”, va afegir el conseller general de Terceravia. L’estudi descarta pràcticament la connexió ferroviària amb els països veïns per l’elevat cost que suposaria, i aposta per un transport segregat fins a la Seu d’Urgell que tindria un cost de 59 milions i també per la carretera de la Solana.

tracking