Filloy justifica el retard dels pisos socials per la falta de legislació

Cinc anys més tard, i amb una pandèmia pel mig, l’edifici que es destinarà al mercat de lloguer a preu assequible de la Borda Nova estarà enllestit. La previsió del ministre de Territori i Habitatge, Víctor Filloy, és que la construcció dels 44 habitatges i les 228 places d’aparcament siguin una realitat tangible a final del 2025, quan també es preveu que puguin començar a entrar els primers inquilins.

Així, actualment s’estan duent a terme els treballs d’excavació, els quals es preveu que finalitzin l’abril del 2023. Durant aquest període, l’executiu adjudicarà la construcció de l’edifici a una de les empreses constructores que s’espera que es presentin en el procés ja licitat i que té de termini per rebre ofertes fins al 27 de gener vinent. Un cop es posi la primera pedra, la previsió realitzada ahir pel ministre és que la construcció duri uns 28 mesos, fet que provocaria que els pisos s’incorporessin definitivament al parc públic d’habitatge –si no hi ha cap endarreriment– el setembre del 2025.

De fet, ahir el ministre va fer un recordatori de les passes de formiga que ha anat realitzant el projecte de la Borda Nova, el qual va arrencar el març del 2020 amb la signatura del conveni amb el comú d’Andorra la Vella per a la cessió del terreny. Una signatura que, com va recordar Filloy, es va realitzar un dia abans que el Govern declarés el confinament i que va obligar a deixar el projecte totalment aparcat. “És un procés lent, poden passar uns quants anys i a ningú se li escapa que vàrem estar molt més dedicats a temes que en aquell moment eren més importants”, va asseverar Filloy. Un cop la gestió de la pandèmia va passar a un segon pla, el Govern va aprovar el crèdit extraordinari necessari per iniciar la redacció del projecte. Paral·lelament, es van començar a elaborar projectes de llei en matèria d’habitatge necessaris per tirar endavant el parc públic de pisos i que fins a aquesta legislatura no s’havien abordat. Lleis com la de l’Institut de l’Habitatge –un projecte de llei que va estar vuit mesos a tràmit parlamentari– o el registre de contractes de lloguer –que tot just ha començat a iniciar-se amb alguns comuns i que ha de servir per poder tenir un indicador real dels preus de mercat– es van haver de regular perquè l’executiu pogués implementar mesures sobre una problemàtica que ja feia temps que era present al país, però que fins ara es considerava “cíclica i no estructural”.

“No podem pressupostar un projecte de preu assequible si no hem legislat aquesta matèria”, va asseverar Filloy, que va reconèixer que, a més de la falta de legislació, els terminis legals per als processos de licitacions també han marcat els ritmes de l’administració, un fet que en el sector privat no hi és. Així i tot, el titular de Territori i Habitatge va remarcar que el principal endarreriment del projecte va ser la pandèmia, la qual va fer que el mateix s’ajornes més d’un any. “Pot semblar que s’ha anat lent, però els terminis no es poden escurçar si parlem d’una obra pública”, va assegurar Filloy, que va recordar que el projecte dels edificis Armor també van tenir una durada de construcció superior a quatre anys. Un altre dels elements que ha pogut fer endarrerir el projecte, segons va explicar el ministre, és la voluntat de l’executiu “d’anar més enllà dels requeriments urbanístics i ser exemplars en matèria de sostenibilitat”. Així, l’edifici de la Borda Nova tindrà la certificació de passive house, que acreditarà que la construcció esta realitzada de tal manera que cada apartament consumirà com a màxim 15 kilowatts per metre quadrat. A més, el terrat de l’edifici comptarà amb una coberta vegetal que permetrà, a més de canalitzar les aigües pluvials i purificar l’aire, “transformar l’urbanisme del centre del país”. “El que volem és que quan pugis a la Comella no ho vegis tot gris, sinó que es recuperi aquell verd de fa uns anys amb els prats que hi havia antigament”, va defensar Filloy.

D’altra banda, el ministre va defensar que el reglament que servirà per establir els “preus assequibles” que ara s’ha de desenvolupar, així com el procés de registre de les persones que vulguin optar a un dels pisos, no hauria d’endarrerir l’adjudicació dels habitatges. En aquest sentit, el ministre va explicar en roda de premsa que el més probable és que els inquilins comptin amb un lloguer d’un termini a determinar mitjançant contractes administratius amb l’Institut de l’Habitatge, els quals es revisaran segons la capacitat d’ingressos de la família.

170 PLACES EXTRES D'APARCAMENT

Un dels elements que també va detallar ahir el ministre Filloy és que dels 228 aparcaments que tindrà l’edifici, només 55 seran per als llogaters. Així, les 170 places restants seran gestionades pel comú d’Andorra la Vella –tal com fixava el conveni de cessió– que, segons va explicar el ministre, es destinaran al pupil·latge. És a dir, al lloguer mensual per a residents de la zona. Així, es descarta inicialment que l’aparcament sigui de rotació, si bé el ministre va assegurar que aquesta serà una decisió del comú.