Quatre hores a Immigració

Agafar el tiquet i a esperar. Així és anar a fer un tràmit al servei d’Immigració. Saps quan entres, però no quan sortiràs. Les cues es formen des de primera hora del matí, inclús abans que el servei obri les portes, a les vuit. El carrer de les Boïgues s’omple cada dia de persones que acudeixen a fer tràmits ben abrigades i amb avituallament, preparades per afrontar l’espera, que arriba a les quatre hores. A dins, ni una cadira lliure. Al bar de davant, les mirades dels que fan temps prenent un cafè, dos o tres, guaiten impacients com van sortint persones amb comptagotes, mentre intenten calcular quant els queda per ser atesos.

L’arribada massiva de treballadors extracomunitaris que aquest any, més que mai, han viatjat al Principat buscant oportunitats laborals per a la temporada d’hivern va saturar el servei d’Immigració a principi de novembre. Tanmateix, s’esperava que amb l’inici oficial de la temporada d’hivern i un cop formalitzades la majoria de contractacions temporals, el servei d’Immigració podria respirar una mica. Però no ha estat així. A mitjan desembre l’afluència de persones que necessiten enllestir la paperassa per regular la situació al país encara sembla superior a la que el servei pot assumir.

De fet, la situació de col·lapse el mes passat ja va motivar Govern a prendre mesures. Així, l’11 de novembre va anunciar l’inici d’una prova pilot perquè els professionals del país, com ara gestors o empreses, poguessin concertar cita prèvia a través d’Internet per anar a fer els tràmits. Un experiment, però, que finalment ha quedat en no-res. La prova, explicava ahir una gestora mentre feia cua com la resta, “ha estat fallida”. El problema, segons apuntava, “és que et donaven una hora per fer el tràmit, però els professionals veníem amb un munt de tràmits per fer de cop i, potser, necessitàvem tres hores”. Així doncs, la cita prèvia, observava, no va aconseguir alleugerir les cues.

Escoltar música, jugar a un videojoc amb el mòbil, fer un cop d’ull a la premsa del dia o llegir una novel·la. Cadascú buscava ahir la seva manera d’amenitzar el periple d’anar al servei d’Immigració. Altres, en canvi, optaven per agafar el tiquet i aprofitar per anar a fer alguns encàrrecs. La gent, avorrida, comentava l’estona que feia que estava esperant. Alguns es queixaven que mentre algunes lletres avançaven amb alegria, altres anaven a ritme de tortuga. “Fa quatre hores que espero”, comentava una noia, mentre que un noi es preguntava si podria enllestir el tràmit ahir mateix.