Reforç al servei d'urgències per pal·liar les mancances

El Govern és conscient que el servei d’urgències de l’hospital té deficiències i la satisfacció entre els usuaris és baixa. No tan sols durant el dia –per la saturació de pacients–, sinó que el problema s’ha cronificat de nit. Per això, l’executiu i els grups de la majoria han pactat una reestructuració que posi fi a aquestes mancances, especialment a l’horari nocturn, “quan és palesa la falta de recursos humans i els sanitaris no donen a l’abast per atendre totes les urgències”, van declarar fonts properes al Govern.

Per aconseguir posar en marxa els canvis es va estudiar el cost econòmic que caldrà i des del gabinet es considera que no farà falta –via esmena– afegir una partida específica per executar aquesta reforma i s’intentarà no incrementar excessivament la despesa en aquest àmbit.

S’espera que el ministre de Salut, Albert Font, doni detalls avui a la sessió del Consell General. La consellera general no adscrita, Carine Montaner, va entrar ahir una pregunta per saber “quin pla de xoc o quines accions vol dur a terme la direcció del SAAS per solucionar aquesta situació, molt preocupant, abans que ens passi una desgràcia [a urgències]. Per acabar es demana al Govern la seva valoració pel que fa la direcció del SAAS”. Montaner fa al·lusió a la falta de personal, de metges a urgències i de sanitaris al 116, segons va denunciar la branca sanitària del SAAS. Aquesta situació, a parer de la consellera, “genera molta pressió i, fins i tot, es podria dir una pressió inaguantable pels professionals sanitaris en plantilla, la qual cosa s’està convertint en baixes laborals per depressió, desmotivació, ganes de marxar del país d’alguns amb aquesta pressió, el baix nivell del salari i el cost de la vida cada cop més elevat a Andorra”.

El ministeri i els grups de la majoria en són conscients. Per això han pactat que a través del pressupost de l’any que ve es puguin derivar partides per millorar l’estructura d’urgències. Els representants sindicals van dibuixar una situació preocupant. A les nits, van explicar, hi ha tres metges de guàrdia i un està per atendre el telèfon, un altre fa el SUM i el tercer està preparat per si hi ha alguna sortida d’helicòpter. A això, van apuntar, s’ha d’afegir que potser han d’atendre alguna urgència en planta. Des del Govern s’assumeix que la situació no és la idònia i per aquest motiu hi ha el compromís de fer modificacions per evitar temps d’espera massa llargs i tenir una atenció ràpida.

Les mateixes fons van reconèixer que en èpoques com l’hivern hi ha una major afluència i alguns pacients han de romandre en llits als passadissos fins que queda lliure un box. També es vol evitar aquesta situació.

Pel que fa a la gestió del director general del SAAS, Josep Piqué, des de la majoria es reconeix que hi ha descontentament per part d’una gran part de la plantilla del SAAS, però en canvi es considera que els càrrecs intermedis “valoren positivament la seva feina”.

Font sempre ha defensat que l’estructura de la parapública és massa gran i és partidari de reduir-la. L’oposició, en canvi, s’ha mostrat crítica amb la tasca que ha fet el director general.

PREGUNTA SOBRE LA SALUT MENTAL DE LA POBLACIÓ MÉS JOVE A ANDORRA

La consellera del grup parlamentari socialdemòcrata Susanna Vela pregunta avui al Consell General quina valoració fa el Govern de l’estudi de l’Observatori de la infància 2021 amb relació a la salut mental. En aquest estudi, presentat el 2 de desembre, es constata que es troba en una situació més delicada respecte d’anys anteriors. Segons l’informe, el 2021, 2.688 adolescents d’entre 11 i 17 anys van necessitar atenció psicològica per part del servei de salut mental del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), mentre que el 2020 van ser 1.604 adolescents. Per tant, es tracta de més de la meitat de casos en tan sols un any. Entre els infants de 0 a 10 anys aquest empitjorament és menys evident, però també existeix. Mentre que l’any passat 1.412 menors van acudir al servei de salut mental, l’any anterior ho van fer 1.343. Seguint en la línia de la salut mental, aquest darrer informe recull que l’any 2021 hi va haver nou casos de temptativa de suïcidi, tots entre nenes. El fet rellevant, però, és que els darrers anys registrats, el 2020 i 2019, només se’n van detectar dos casos.