Aturat el desnonament de dos germans de 72 i 73 anys

Isabel Ruiz té 73 anys i en fa més de 40 que viu en un petit pis del carrer Callaueta, a Andorra la Vella. Abans hi convivia amb tota la família, ara solament amb el seu germà Antonio, que té 72 anys i pateix una discapacitat. Només entrar pel rebedor del domicili salten a la vista les caixes, bosses i maletes plenes d’objectes personals dels dos germans. També n’hi ha algunes repartides per la cuina i el menjador, perquè mai hi ha espai suficient per a tants records. “He intentat recollir tot el possible perquè en teoria avui ja hauríem de ser fora”, va explicar la dona al Diari. Tanmateix, el Tribunal Constitucional va aturar ahir el desnonament, gràcies a un recurs d’empara presentat per l’advocat dels germans Ruiz.

La causa del desnonament no apunta, en teoria, a cap impagament. La situació ha arribat a aquest punt perquè, segons detalla el defensor legal de la família, Emili Campos, “un net de 30 anys de la dona va dur a terme actes incívics a l’escala del bloc de pisos en algunes ocasions, i per això els veïns i el propietari els volen fer fora”. Els ancians i el seu advocat defensen, però, que aquest familiar no conviu amb ells i si l’haguessin cridat a testificar ell ho hauria corroborat.

Per la seva banda, l’advocat del propietari de l’immoble, Antoni Riestra, al·lega que el seu client fa tres anys que va decidir no allargar més el contracte de lloguer, i un dels motius va ser la suposada actitud d’aquest tercer familiar, que “en diverses ocasions ha fet malbé les zones comunes de l’edifici”. No obstant l’extinció del contracte, els germans encara no han marxat del domicili i el lletrat defensa que el llogater vol recuperar el seu immoble. “Fa llàstima quan es tracta de gent gran, però qui ha d’intervenir són els serveis socials. El propietari no és responsable d’aquesta situació”, va afegir.

AFERS SOCIALS

Isabel Ruiz i el seu germà paguen 500 euros al mes pel domicili on viuen fa més de 40 anys; abans eren 400, però el propietari els va apujar la mensualitat. A banda de les versions dels dos advocats, la jubilada assegura que l’únic que vol el llogater és fer-los fora “per llogar el pis a altres persones a un preu molt més car”. Un preu que els germans no poden assumir.

La seva situació, tant econòmica com personal, és complicada. D’una banda, la dona rep una pensió molt mínima i amb prou feines tenen per pagar el lloguer i menjar. D’altra banda, ella és l’única persona que es fa càrrec del seu germà de 72 anys, que pateix una discapacitat mental, i tot i que rep ajudes econòmiques per part del Govern no són suficients per tirar endavant.

Porten buscant un altre pis on viure des d’abans de la pandèmia, el 2019, però cap s’ajusta al seu pressupost. “El lloguer a Andorra no baixa de 1.000 euros i no ens ho podem permetre”, va explicar la jubilada. Paral·lelament, Afers Socials els està ajudant a buscar alternatives, però tampoc en troben. La conseqüència de tot plegat és que els germans es troben en perill de ser desnonats i sense alternatives.

De moment, el desnonament ha quedat aturat gràcies a un recurs d’empara presentat al Tribunal Constitucional i els germans podran quedar-se al pis fins a nou avís. Això sí, amb l’angoixa de no saber si hauran de marxar. I, encara més important, sense saber on aniran a parar. “No tenim on anar si ens obliguen a marxar d’aquest pis”, va confessar Isabel Ruiz.

SEIXANTA ANYS A ANDORRA I 40 AL PIS

Isabel i Antonio Ruiz van néixer a Andalusia, però fa més de 60 anys que van venir a viure a Andorra amb els seus pares, i més de 40 que conviuen al pis que estan a punt d’abandonar. La dona, ara jubilada, va treballar en fàbriques de tabac i diversos restaurants, però durant molts anys no estava donada d’alta a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) i per això té una pensió tan baixa. Ruiz sempre ha cuidat del seu germà, de només un any menys, i assegura que en aquesta situació pateix més per ell que no pas per ella.