Clarificar responsabilitats en l'edificació

La llei d’ordenació de l’edificació ja no serà una realitat aquesta legislatura però el Col·legi d’Arquitectes demana que “si us plau no caigui en l’oblit” una regulació que reivindiquen des de fa anys i que aquesta legislatura s’havia començat a treballar. De fet, la degana del Col·legi d’Arquitectes, Sònia Palau, recorda que el Govern els va presentar un redactat i es van mantenir un parell de reunions però aquí va quedar. La llei d’ordenació de l’edificació hauria de clarificar les responsabilitats de cada actor implicat en la construcció i fixar terminis respecte fins quan es poden fer reclamacions per danys. Palau va exposar la problemàtica que suposa que ara el termini en el qual caduca la responsabilitat l’hagi de fixar la jurisprudència. I admet que també suposa un perjudici per a qui ha comprat aquell immoble.

De fet, el redactat que els va presentar l’executiu pretenia protegir l’afectat però amb una fórmula que per als arquitectes era inassumible. En concret, donava al comprador final “garantia a primer requeriment”, que vol dir que es fixava que al demandant amb un problema de filtracions d’aigua a casa, per exemple, l’asseguradora l’havia de respondre i reparar-ho i després, en una futura demanda, ja es clarificaria qui havia d’assumir aquella despesa. “Ja està bé que el comprador tingui garantia a primer requeriment sense col·lapsar la Batllia però tot el que portava quant a garanties i assegurances era inassumible”, va explicar Palau. Ara mateix, qui pateix el desperfecte “ha de demandar, a l’arquitecte, al constructor... Entra a la Batllia i fins que no es demostra que són culpables i qui és el culpable el demandant no cobra”. La conseqüència és que un perjudicat, exposa Palau, pot estar esperant deu anys que es resolgui el plet que és el que es vol evitar. Tot i així, insisteix la degana, “s’ha de replantejar com fer-ho factible perquè el comprador tingui la garantia a primer requeriment però els intervinents no acabin ofegats sense poder donar el servei”.

A més, el que reclama el col·lectiu professional és que hi hagi una data de caducitat per a aquesta responsabilitat. “El que compra potser no té la garantia que toca però els que donem el servei tampoc perquè depenem que s’estableixi una jurisprudència”, va afirmar. I ho va exemplificar: “Em pots demandar per uns acabats dos anys, un any, el que sigui; per unes instal·lacions, quatre, cinc anys, el que sigui... Però passat aquest temps no em pots demandar per tot el que passi perquè, si no, quan s’acaba la nostra responsabilitat?”.