Els germans que volen fer fora del pis afirmen que la justícia no els havia informat

L’advocat dels dos germans, de 72 i 73 anys, que viuen al carrer Callaueta d’Andorra la Vella en un petit pis i que el propietari vol fer fora ha mostrat la seva queixa pel fet que no se li hagi enviat la notificació, ni del batlle ni del Tribunal Constitucional, en el sentit que el desnonament queda aturat de manera provisional. Isabel i Antonio Ruiz fa més de 40 anys que són al pis i dijous passat ho tenien tot a punt per abandonar el domicili, però el TC va aturar el desnonament gràcies a un recurs d’empara presentat pel seu advocat, Emili Campos.

El cert, però, és que el lletrat, segons va explicar ell mateix, no ha rebut cap notificació d’aquesta decisió, cosa que no entén, ja que està actuant en representació de la família, i sembla que l’altra part sí que n’havia estat informada. L’advocat havia presentat divendres de la setmana passada un recurs davant el Tribunal Constitucional i dimecres li van recordar que el dia següent la família quedaria al carrer, ja que no hi havia cap novetat i el tribunal es reuneix cada 15 dies.

Aquesta és una situació, segons Campos, que li genera estranyesa, com també el fet que el batlle que va ordenar el desnonament no es presentés dijous al domicili per dir-li que finalment no s’executaria el desallotjament ni tampoc enviés un secretari judicial o un ordenança per comunicar-li la nova situació. Segons el relat de Campos, l’advocat del propietari de l’immoble, Antoni Riestra, va mantenir que el contracte havia quedat anul·lat fa tres anys, al·legant com a motiu l’actitud que havia demostrat el net de 30 anys dels germans Ruiz, que hauria fet malbé en algunes ocasions a les zones comunes de l’edifici. El defensor legal de la família va indicar, però, que aquesta persona no resideix a l’immoble, sinó que viu a Sant Julià de Lòria, i també va argumentar que en el cas que es demostrés que aquesta persona major d’edat hagués comés els actes dels quals se l’acusa, això no seria motiu per executar un desnonament.

El procés judicial iniciat pel propietari de l’habitatge es va començar amb una demanda judicial en què se sol·licitava que els actuals llogaters deixessin el pis perquè el contracte firmat entre les parts no s’havia renovat. Posteriorment, el propietari va interposar una segona demanda en què justificava que es decretés el desallotjament per l’actitud que havia tingut el net dels germans Ruiz. Campos considera, però, que aquesta segona acció judicial no es podia admetre tenint en compte que ja hi havia anteriorment un procediment en curs contra els seus clients.

I és que segons recalca aquest advocat, la justícia no permet que pugui haver dos procediments paral·lels en una mateixa causa. D’aquesta manera, l’única cosa que hauria pogut fer el propietari del pis era anul·lar la primera demanda, pagant-ne els costos, cosa que no van portar a terme, fet que significa que la segona acció judicial no s’hauria de tenir en compte pel batlle, que l’hauria hagut de desestimar. Contràriament, però, i sempre segons la versió de Campos, el que ha fet el batlle és acumular les dues demandes sense anul·lar la primera. Per aquesta raó, Campos ha acabat presentant un recurs davant del Tribunal Superior de Justícia, tenint en compte el principi de litispendència, que impossibilita que pugui haver dues o més demandes sobre un mateix objecte i amb les mateixes parts implicades.

El lletrat de la família es queixa també que el batlle no hagi acceptat la declaració del net dels germans Ruiz, que hauria manifestat que no viu a l’edifici. En aquest sentit, el propietari va aportar un certificat administratiu del comú d’Andorra la Vella per demostrar el contrari, és a dir, que el net sí que viu a l’immoble, un document que segons Campos no tindria validesa perquè està “endarrerit”. Tot i això, el batlle va donar per bona aquesta prova.