hospital de meritxell

Projecte per separar salut mental d'altres patologies

El ministeri i el comú estan estudiant una ubicació que permeti un centre de dia per a aquests tipus de trastorns

Tres persones a la plaça de davant de l'hospital.Fernando Galindo

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

L’àrea de Salut Mental de l’Hospital patirà una profunda reestructuració. Per fer-ho possible els grups de la majoria introduiran, si és necessari, una esmena al pressupost per incloure una partida específica que permeti dur a terme els canvis. Sobre la taula hi ha dues opcions plausibles.

La mesura és per donar compliment al que demanen els organismes internacionals. El cap de Salut Mental, Carlos Mur, va explicar al Govern que l’opció més econòmica i factible seria fer un accés individual que garanteixi la intimitat dels pacients. A la quarta planta de l’Hospital de Meritxell hi conviuen ara mateix oncologia, l’hospital de dia de tractaments oncològics, l’àrea d’interns de salut mental i les persones amb addiccions que són ateses de dia a l’UCA. El ministeri té clar que es tracta de pacients que han d’estar separats.

A la planta -3 hi ha el recurs ambulatori d'assistència especialitzada en l'àmbit de la psiquiatria i la psicologia. La consulta externa atén població de totes les edats, des d’infants fins a edats geriàtriques. Es considera, per exemple, que no és idoni que un infant amb problemes d’anorèxia hagi de compartir espai amb persones amb addiccions o altres problemes mentals greus.

La segona opció, més cara, és obrir un centre de dia a la parròquia d’Andorra la Vella dedicat en exclusiu a patologies relacionades amb la salut mental. De fet el Govern i el comú de la capital estan treballant conjuntament per aconseguir trobar la ubicació i l’immoble més adequat per donar aquest servei.

Si es traslladen les consultes externes, aquest espai quedaria buit per acollir els pacients ingressats amb malalties mentals, i la planta 4 quedaria només per a oncologia i possiblement per a altres usos.

També hi ha altres actuacions previstes, a demanda del cap de Salut Mental, el doctor Carlos Mur. Concretament ha reclamat una infermera i un tècnic sanitari, juntament amb un vehicle per poder fer atencions a domicili relacionades amb problemes de salut mental.

Precisament l’Associació en Defensa del Jovent en Risc d'Andorra (ADJRA) ha posat en marxa un treball de camp sobre la salut mental entre la joventut i les seves famílies per tal de visibilitzar “la magnitud del problema al nostre país” i "demostrar que hi ha molts casos i que és realment una problemàtica cada vegada més preocupant". L'enquesta, amb preguntes relacionades amb la situació al país respecte a la salut mental i el tractament dels trastorns mentals, està principalment adreçada als joves d’entre 12 i 23 anys, i també a les seves famílies. Amb aquest treball de camp, l'ADJRA vol “continuar lluitant” per la creació d'un centre “concepte escola terapèutica” al país. També està pendent el centre psiquiàtric a la Seu que promou el Bisbat i el Govern.

ATENCIÓ A L'ESTRANGER QUAN HI HAGI GRAN LLISTA D'ESPERA

Aconseguir visita en determinades especialitats a Andorra s’ha convertit en missió impossible. En algunes, com dermatologia o oftalmologia, es donen cites per d’aquí a diversos mesos o fins i tot hi ha metges que tenen l’agenda tancada i és impossible concertar un dia encara que sigui per a molt temps. El que la majoria dels ciutadans desconeixen, com es reconeix des de la CASS, és que des de la implantació del metge referent és possible una altra via per aconseguir la visita amb un especialista, encara que haurà de ser de fora d’Andorra. Des de la parapública s’insisteix que “no és si un especialista té un mes d’espera. És si la persona no es pot visitar abans d’un mes en qualsevol professional de l’especialitat requerida”. De fet, tot i la campanya que va fer el Govern a l’inici sense gaire repecusió, a la web de la CASS s’explica aquesta possibilitat. A més, en el decret d’aprovació del Reglament de l’accés a l’Assistència Sanitària Pública s’explica que el metge referent pot sol·licitar la derivació externa per motius d’accessibilita –més d’una setmana de demora per a consultes urgents i més d’un mes de demora en cas de consultes ordinàries–, o bé per tal de garantir la lliure elecció en casos que al país hi hagi un sol especialista disponible. En tots aquests casos la derivació ha de ser autoritzada per la Caixa Andorrana de Seguretat Social.

Una dentista a la consulta.

tracking