estudi per construir el desviament de la cg3

El vial reduirà en un 73% el trànsit dins de la Massana

L’estudi efectuat pel Govern preveu que es passi dels 18.700 vehicles diaris actuals a 5.000 a la zona urbana

Retencions al centre de la Massana.

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El desviament de la Massana permetrà reduir en un 73% el trànsit que actualment passa per dins del poble. Així consta en l’estudi d’impacte sobre la mobilitat i el medi ambient de la infraestructura dut a terme pel ministeri de Territori que encapçala Víctor Filloy. L’anàlisi destaca que actualment per l’interior de la població de la Massana passen 18.702 vehicles diaris, amb concentracions màximes de trànsit que provoquen retencions a diari al matí entre les 8 i les 9.30 hores i a la tarda, des de les 17 hores fins a les 19 hores. Els experts calculen que, una vegada la variant sigui una realitat, hi circularan un total de 8.400 vehicles diaris en cada sentit. És a dir, en total, comptant els que van en direcció sud i els que ho fan en direcció nord utilitzaran la variant fins a 16.800 vehicles cada dia tenint en compte els diferents itineraris possibles que permetrà.

En aquest sentit es detalla que 5.000 d’aquests vehicles provindran d’Ordino i circularan en direcció sud; 3.400 tindran origen a Arinsal i Pal en direcció sud; 5.000 més provindrant del sud del país en direcció Ordino i els 3.400 restants provindran també del sud en direcció Pal i Arinsal. En totes les combinacions, l’estudi conclou que hi haurà un estalvi de temps important, entre el 19 i el 53%.

A més, l’informe calcula que l’alternativa viària permetrà un creixement de la capacitat del 120% respecte la situació actual, fet que suposarà disposar d’una capacitat portant de la xarxa de 15.360 vehicles diaris per carril, és a dir, 30.720 vehicles al dia en total. Aquesta ampliació de la capacitat permetrà evitar els col·lapses de circulació que actualment hi ha a la zona. De la mateixa manera, s’estima que això també permetrà una reducció de les emissions de manera considerable. En concret, l’anàlisi afirma que el nivell d’emissions de CO es reduirà en un 21% i els nivells de CO2 en un 45%, sempre respecte les dades actuals.

Els experts afirmen que tot plegat farà que la posada en marxa de la variant sigui “una millora considerable en un entorn urbà, més segur amb molts menys vehicles, en el qual es podran realitzar espais de pacificació urbana, fomentant una mobilitat més amable i respectuosa amb el medi ambient, retornant el protagonisme als vianants a través de la recupració d’espais”. Així, es conclou que la nova infraestructura aportarà noves oportunitats de negoci, millores en els espais urbans de la parròquia i un augment de la seguretat viària amb una reducció del nombre d’accidents.

LA QUALITAT DE VIDA I DE L'AIRE "JUSTIFICA" PRIORITZAR EL PROJECTE MASSANENC

El desviament de la Massana no és l’únic que fa anys que es reclama. Els dirigents lauredians fa temps que demanen que s’acabi el projecte del vial a Sant Julià per tal de donar fluidesa a la circulació per la frontera hispanoandorrana. L’estudi realitzat per Govern, però, afirma que les obres que es van fer a Sant Julià i que han permés tenir dos carrils en cada sentit de la marxa des de la zona del càmping Huguet fins a la rotonda de la Margineda han provocat que “no es generin retencions de trànsit importants al centre urbà de Sant Julià de Lòria” a excepció, s’inclou també en l’informe, “de dies i ocasions d’alta ocupació”, que es calcula que són uns 50 dies l’any. Els dispositius que també s’utilitzen en els dies més complicats permeten que es generin “relativament poques molèsties a la població resident a la zona”. En canvi, s’exposa que la qualitat de vida dels residents i la qualitat de l’aire de la zona urbana de la Massana “afegit a les retencions diàies en dies feiners però també en caps de setmana i festius justifica plenament aquesta infraestructura front la de Sant Julià”. Així mateix, es recorda que a la vall del nord (Massana i Ordino) hi viu el 19,72% de la població, gairebé 16.350 habitants, mentre que a la parròquia laurediana hi viuen poc menys del 12% de la població, 9.842 habitants.

tracking