La justícia espanyola estudiarà si s'han vulnerat els drets de Rajoy per la causa d'Andorra

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha estimat que ha de continuar estudiant el procediment per drets fonamentals presentat per l'expresident del govern espanyol, Mariano Rajoy, en entendre que es podria haver vulnerat el dret a la tutela judicial efectiva amb la decisió del ministeri de Justícia de tramitar la comissió rogatòria internacional relativa a ell i que va ser sol·licitada per Andorra en el marc de la investigació de l'Operació Catalunya, segons informen mitjans estrangers. En aquest sentit, en una interlocutòria s'indica que podria haver-se vulnerat aquest dret perquè pel que fa a Rajoy esdonacurs a la comissió rogatòria mentre que "respecte a altres subjectes en relació amb el mateix procediment i investigació s'hauria acordat reconèixer-ne la protecció diplomàtica".

Aquesta decisió arriba després que la fiscalia espanyola considerés a finals de setembre que s'havia vulnerat "el dret de defensa i els principis constitucionals" de l'expresident en tramitar aquesta comissió. Així s'avalava l'argument de la representació de Rajoy, que considerava que el Jutjat d'Instrucció 32 de Madrid no va fer el "previ control de legalitat de conformitat amb la legislació nacional i convencional en matèria de cooperació internacional" en donar tràmit a l'esmentada rogatòria. Sobre això, l'expresident denunciava que s'havia procedit "de manera automàtica a l'execució del que s'ha sol·licitat", cosa que impedia la "possibilitat de recurs i intervenció de la part afectada", vulnerant així els seus drets. A més, la defensa de Rajoy al·ludia a una manca de jurisdicció de la justícia andorrana per als fets objecte de la querella interposada contra el seu defensat.

La justícia d'Andorra investiga Rajoy, Fernández Díaz i Montoro per presumptes delictes de coaccions, amenaces, xantatge, extorsió, coaccions a òrgans constitucionals i creació de document fals, per la seva suposada relació amb els intents de conèixer "mitjançant vies il·legals" informació bancària secreta dels expresidents de la Generalitat Jordi Pujol i Artur Mas, així com de l'exvicepresident Oriol Junqueras.

En concret, els fets denunciats a les querelles estan relacionats amb presumptes extorsions, coaccions i xantatge des del 2014 per part d'agents de la policia nacional a responsables deBPA, per conèixer "mitjançant vies il·legals" una informació bancària secreta protegida per la legislació andorrana de diversos governants de Catalunya i els seus familiars, entre els quals Pujol, Mas i Junqueras.

Ara, la Sala recull a la seva interlocutòria l'argument tant de Rajoy com de l'advocacia de l'estat espanyol que indica que un primer recurs de l'expresident contra aquesta decisió de Justícia va ser rebutjat per mitjà d'ofici a l'octubre assenyalant que aquest acte no podia ser impugnat, que es donava una manca de legitimació, que s'instrumentalitzava un procediment especial de protecció de drets fonamentals i que es donava una manca de jurisdicció. A més, en un escrit posterior en què defensava que no es vulneraven els dretsfonamentalsde Rajoy, els serveis jurídics de l'Estat indicaven que es tractava d'un assumpte de legalitat ordinària, ja que tenia a veure amb un "automatisme" pel qual l'Administraciódonacurs a una sol·licitud d'auxili judicial internacional.

Per això, el tribunal després de recollir a la interlocutòria la postura tant de la Fiscalia com de l'Advocacia de l'Estat i de la defensa de Rajoy, indica que l'expresident centra les seves pretensions en les lesions de la tutela judicial efectiva i del principi d'igualtat. I considera que el fet que se'n cursi la comissió rogatòria i no la d'altres encaixa "en l'àmbit i l'objecte del procediment especial de protecció dels dretsfonamentals". "Per tot això (...) la Sala acorda desestimar la causa d'inadmissió" defensada per l'Advocacia de l'Estat, indica, per afegir que contra aquesta decisió no es pot interposar recurs.