crisi energètica
FEDA es prepara per a talls de llum tot i que el risc va a la baixa
La companyia enllesteix l’estratègia a seguir identificant 50 zones per fer-los més “equitatius”.
La possibilitat que Andorra pateixi un tall de llum per problemes en el subministrament ha anat molt a la baixa les darreres setmanes. L’estalvi energètic que s’està realitzant a França i a Espanya permet ser més optimista de cara als mesos d’hivern, en què es preveu un increment del consum. Tot i la millora de la situació, FEDA està enllestint el pla de contingència per a una situació que encara no es pot descartar al cent per cent. Segons ha pogut saber el Diari, aquest pla de contingència distribueix la xarxa elèctrica en una cinquantena de zones diferenciades de consum. Es preveu que en el cas de rebre la notificació d’un tall en el subministrament per part d’un dels dos països veïns s’iniciaran els passos previstos, que contemplen una avaluació inicial de l’impacte potencial que podrà tenir el tall. En primera instància s’intentarà contrarestar, com s’ha realitzat fins ara, la falta de subministrament amb un increment de la producció pròpia mitjançant les centrals hidroelèctriques del país o acudint al mercat incrementant la compra d’energia a preus més elevats.
En el cas que això no sigui suficient, es procedirà a determinar quantes i quines de les zones delimitades patiran el tall de llum. Un cop presa la decisió es procedirà a avisar els ciutadans corresponents per informar-los de l’afectació. Cal destacar que el pla s’ha treballat conjuntament amb les mútues elèctriques i es preveu que, en el cas que es produeixi més d’un tall de llum, les zones s’aniran alternant per garantir que els talls siguin “el més equitatius possible”. A més, es preveu que l’avís a les zones afectades es produeixi amb una antelació mínima de 24 hores.
Optimisme per al 2023
De fet, ahir el director general de FEDA, Albert Moles, va mostrar-se optimista de cara al curs vinent, una mica més lluny de la volatilitat que ha marcat el 2022. Tanmateix, des de FEDA ja s’apunta que els preus del mercat majorista de l’energia no tornaran a la situació d’abans de la crisi energètica, així que es remarca la necessitat de seguir estalviant, ja que com va manifestar ahir Moles “la factura de la compra de llum enguany ja arriba als 70 milions quan fa dos anys a aquestes alçades no arribàvem als 30 milions”. “L’objectiu és redactar-lo bé [el pla de contingència] i no equivocar-se”, va defensar el director general, que al mateix temps va descartar un simulacre com el que va anunciar França “per la mida d’Andorra, que permet explicar a tots els sectors implicats les accions que es realitzaran”.
Amb relació a l’estalvi energètic, el màxim responsable de la companyia va posar en relleu que els mesos que més cal estalviar són des del desembre fins al febrer, ja que el consum elèctric s’incrementa substancialment. Així, Moles va justificar que les mesures d’obligat compliment no s’implementessin amb anterioritat i va demanar temps perquè les empreses acabin d’adaptar-se a les noves mesures que, ara ja sí, són obligatòries.
MOLES DEFENSA QUE LES INVERSIONS NO ES VEURAN AFECTADES PER LES PÈRDUES
El director de FEDA va confirmar ahir que l’exercici del 2022 finalitzarà amb unes pèrdues que estaran per sobre dels 20 milions. Tanmateix, el directiu va defensar que aquestes pèrdues no han de suposar un retard en les inversions previstes, que han de permetre a Andorra ser més independent energèticament i no haver d’acudir als mercats externs. “La voluntat de FEDA i l’entorn actual ens hauria de portar a accelerar projectes com els del Maià”, va defensar Moles, que va assegurar que l’aposta per la transició energètica, així com la visió a llarg termini, ha permès a la companyia fer front a la situació actual. Tanmateix, Moles va descartar que les pèrdues registrades per enguany puguin suposar un endarreriment dels projectes, si bé sí que va apuntar la falta de materials com un “risc”. D’altra banda, el director de FEDA no va descartar un nou increment de tarifes per al 2023 si la situació de volatilitat es manté, tot i que no va concretar ni quan s’hauria de fer ni quins percentatges s’haurien d’incrementar, quelcom que dependrà dels mercats internacionals.