El TC considera discriminatori dir “matrimoni” només a les unions catòliques

Les unions de parelles es denominaran matrimoni independentment de si s’han contret per l’església o pel civil. Així s’extreu de la sentència dictada pel Tribunal Constitucional, després d’estimar parcialment el recurs del PS que denunciava que guardar la paraula matrimoni per a les unions canòniques i anomenar casament a les que es facin pel civil era discriminatori. Ara, el TC els ha donat la raó i ha anul·lat l’article i la disposició de la Llei de la persona i la família que establien la diferència. Els socialdemòcrates han celebrat avui la decisió del Constitucional assegurant que suposava "un greuge" diferenciar el matrimoni canònic d'un casament civil i han demanat "la regulació d'una única institució del matrimoni", en roda de premsa.

En concret, els magistrats afirmen que “reservar a les unions matrimonials catòliques la denominació de matrimoni canònic i a totes les altres casament civil ha establert una discriminació pública per raó de conviccions religioses contràries als articles 6, 11 i 14 de la Constitució”. Els articles de la Carta Magna citats estableixen que ningú no pot ser discriminat per raó de naixement, raça, sexe, origen, religió, opinió o qualsevol condicional personal o social i garanteixen la llibertat ideològica, religiosa i de culte, a més d’establir que ningú pot ser obligat a declarar o a manifestar-se sobre la seva ideologia, religió o creences. El fet que en el Registre Civil es fes constar, a través de la terminologia, si la unió era canònica o civil, posaria “en evidència les creences religioses dels cònjuges”, argumenta el TC.

El Constitucional fa un argument similar amb la disposició transitòria quarta de la llei, que preveu que a partir de l’entrada en vigor de la mateixa el Registre Civil hagi d’emetre un certificat en el cas de les unions civils –entre persones del mateix sexe– en què s’indiqui que tenen el mateix efecte legal que els casaments. Aquest fet, argumenta el TC, faria aflorar diferències entre heterosexuals i homosexuals, ja que “els primers podran triar entre el casament civil i el matrimoni canònic” però “els segons no seran lliures de triar”. “Si bé el Tribunal Europeu dels Drets Humans no ha reconegut l’obligació dels Estats membres de reconèixer el matrimoni entre persones del mateix sexe, sí que els ha recomanat crear un marc legal per tal de reconèixer les unions homosexuals”, afegeix la justícia, i posa d’exemple una sentència del Tribunal Constitucional d’Àustria que va decretar contrari al principi d’igualtat la diferència terminològica entre unions de parelles heterosexuals i homosexuals. Per tot plegat, conclou que “el fet de donar a conèixer públicament la distinció casament civil/matrimoni canònic, la disposició transitòria quarta impugnada estableix unes discriminacions per raó de religió i per raó d’orientació sexual, contràries als articles 6, 11 i 14 de la Constitució”.

El PS també demanava l’anul·lació de diversos articles que estableixen els requisits necessaris per procedir a un matrimoni canònic així com els efectes de la dissolució del mateix. En aquest cas, però, el tribunal no els dona la raó i argumenta que si la parella ha triat lliurement contraure matrimoni per l’Església, ha de respectar els requisits de dita institució sense que això generi una discriminació.

SENTÈNCIA

1. Discriminació per raó de religió

El Tribunal Constitucional considera que reservar la denominació “matrimoni” per a les unions religioses i utilitzar casament civil per la resta és discriminatori.

2. Diferència per orientació sexual

La disposició transitòria discrimina segons l’orientació sexual, indica el TC, ja que els heterosexuals poden triar entre matrimoni o casament però els homosexuals, no.

3. Sense canvis en els requisits del matrimoni

El Tribunal Constitucional descarta l’anul·lació de la resta d’articles impugnats pel PS.

LA MAJORIA ESTUDIA SI CAL FER UNA MODIFICACIÓ LEGISLATIVA

Els grups de la majoria estan estudiant si la sentència del Tribunal Constitucional obligarà a realitzar alguna modificació legislativa al Codi de família. En aquest sentit, el president del grup parlamentari demòcrata, Carles Enseñat, va explicar que segons s’interpreti el text de l’Alt Tribunal, amb les anul·lacions que ja realitza la sentència es podria considerar que la distinció que es feia entre matrimoni canònic i casament civil ja queda descartada. “Hem de mirar la sentència bé i entendre si aquest canvi ja ho porta tot a matrimoni o si realment s’ha de fer una modificació per acabar d’aclarir que no hi ha cap distinció”, va explicar Enseñat, que va apuntar que en el cas que sigui necessària la modificació legislativa “no hi haurà cap problema; ja ho vàrem dir des d’un inici”. Per la seva banda, el president del grup socialdemòcrata, Pere López, va mostrar-se satisfet perquè “és una legislació que es va voler fer prioritzant la legislació canònica sobre la legislació civil; celebrem que el tribunal hagi entrat en el fons”. El president del grup parlamentari de terceravia, Josep Pintat, va recordar que “les sentències es respecten; els canvis que hi podrà haver no ho sé perquè es toquen diversos articles, però en tot cas crea jurisprudència i per tant suposo que la llei s’haurà de corregir”.