Iñaki Rubio reivindica professionalitzar la figura de l'escriptor

“Viure d’escriure és pràcticament impossible”, va afirmar ahir l’escriptor Iñaki Rubio, autor del llibre Morts, qui us ha mort?, en una entrevista al programa Parlem-ne, de Diari TV. El també professor va reivindicar la necessitat de professionalitzar els escriptors i va apel·lar a les institucions a fer la “política de cultura més eficient”. En aquest sentit, Rubio va recordar que fins fa poc els escriptors “no teníem gaire ajuda”. Tanmateix, va sostenir que des de fa quatre anys el ministeri de Cultura dona una beca de creació, “uns cèntims que permeten dedicar temps a escriure”. D’altra banda, va reconèixer que hi ha concursos que “funcionen bé perquè estimulen la gent jove a escriure”, mentre que n’hi ha d’altres que “podrien servir per professionalitzar escriptors, però crec que no ho estan aconseguint”.

Ara bé, l’escriptor professional no ha de ser necessàriament aquell que viu únicament d’escriure, va matisar Rubio, “perquè això és una utopia”. En aquest sentit, va admetre que des de les administracions, cada cop es reconeix més els escriptors com a professionals. Així, per exemple, va explicar que s’ha aconseguit que els comuns que organitzen clubs de lectura retribueixin la participació d’escriptors, un fet que abans no passava. “Jo necessito escriure per una necessitat vital, però aquesta és una cosa meva. Després és un negoci”, va observar.

D’altra banda, Rubio va apuntar la necessitat de facilitar que les obres d’escriptors andorrans traspassin fronteres. Així, va admetre que editar un llibre en una editorial andorrana ja comporta una dificultat afegida a l’hora de traspassar fronteres. Amb referència als escriptors que treballen amb editorials catalanes, Rubio va posar sobre la taula la necessitat que les institucions i altres actors treballin per aconseguir traduir les obres. Això, va sostenir, contribuiria al fet que obres com la seva, que parlen de la història del país, es coneguessin en altres llengües.

Durant l’entrevista, l’escriptor va reflexionar sobre la necessitat de frenar la desconnexió de la lectura durant l’adolescència des d’escoles i institucions.