El nou Codi penal preveu presó per assetjar menors a les xarxes socials
La majoria defensa que la reforma aprovada ahir “no porta noms i cognoms”
El ministre Rossell durant la sessió d'ahir.
El Consell General va aprovar ahir la modificació del Codi penal que, entre d’altres novetats, inclou un tipus penal específic “per a qui utilitzi internet o altres tecnologies de la informació per espiar o assetjar una altra persona o publicitar i difondre missatges o gravacions d’assetjaments o agressions alterant greument la vida quotidiana de la víctima”, va explicar ahir el ministre de Justícia, Josep Maria Rossell. En aquest sentit, el nou text conclou que la pena per a aquests casos serà d’arrest i una multa de fins a 6.000 euros, tot i que en el cas que es realitzi aquest assetjament a les xarxes socials a un menor o una persona amb alguna discapacitat la pena podrà arribar a ser de fins a dos anys de presó. A més, els canvis també endureixen les penes per conducció temerària i, especialment, en el cas que el delicte es difongui a les xarxes socials. Així, amb el nou Codi penal aquest delicte pot arribar a suposar una pena de presó de fins a tres anys, una multa de fins a 60.000 euros i la retirada del carnet per un període màxim de sis anys.
D’altra banda, la vicepresidenta del grup parlamentari socialdemòcrata, Judith Salazar, va lamentar ahir que, si bé la majoria i els socialdemòcrates havien assolit acords en quasi totes les esmenes presentades, no es pogués arribar a una entesa per eliminar amb la reforma el delicte contra el prestigi a les institucions. En aquest sentit, Salazar va recordar la recomanació d’Amnistia Internacional en aquest àmbit, que apunta que les institucions no tenen honor ja que es tracta d’una qualitat vinculada a les persones. Tanmateix, des de la majoria es va posar de manifest la necessitat de mantenir aquest delicte recordant que “les lleis no tenen noms i cognoms” i que “cal legislar per l’interès comú i per defensar les nostres institucions”, va asseverar Eva López, del grup independent. En aquesta mateixa línia, el conseller demòcrata Joan Carles Ramos també va intervenir per defensar que establir com a pena només una multa per aquests casos no seria suficient, “tenint en compte el dany que es pot arribar a fer” a les institucions del país.
Per la seva banda, la consellera general no adscrita, Carinne Montaner, va considerar exagerada la pena establerta pels casos de conducció temerària, al mateix temps que va criticar l’intent de legislar les “fake news”, una idea que estava en el text original de la reforma però que ja va decaure en el període d’esmenes i absent en el text que es va votar.
MÉS
-Mesures covid
El Consell General va tornar a facultar ahir el Govern a implementar mesures restrictives per frenar la propagació de la covid, en cas que sigui necessari.
-Personal del Consell
La sessió també va aprovar per unanimitat l’Estatut del personal del Consell General, així com les bases reguladores de l’administració electrònica de la cambra que han de servir perquè les comunicacions puguin ser telemàtiques.
-Estatut de l’artista
També es va aprovar ahir per assentiment l’Estatut de l’artista, un text que “ha de servir per compensar la precarietat amb què es troben els artistes degut a la temporalitat”.
CRÍTIQUES DE TERCERAVIA AL CODI DE CONDUCTA
El conseller de terceravia Joan Carles Camp va criticar el codi de conducta dels consellers generals aprovat ahir pel ple. Des del punt de vista de la formació laurediana, que es va acabar abstenint, el text “foragitarà de la política activa persones molt vàlides”. En aquest sentit, Camp va asseverar en la seva intervenció que “compartim amb la resta de membres de la cambra la responsabilitat i les obligacions en l’exercici del càrrec que comporta ser conseller general”, al mateix temps que va defensar que la redacció del codi comporta “una inseguretat jurídica”. Durant el seu discurs, Camp va posar en valor el Manual Digest com l’element que ha de fer de guia dels consellers generals durant l’exercici del càrrec.