El TC no admet el recurs de l'advocat dels germans per no tenir notificació

El Constitucional ha decidit no admetre a tràmit el recurs d’empara interposat per l'advocat dels dos germans, de 72 i 73 anys, que viuen al carrer Callaueta d’Andorra la Vella en un petit pis i que el propietari vol fer fora.L'advocat dels inquilins al·legava que no se li havia enviat la notificació, ni del batlle ni del Tribunal Constitucional, en el sentit que el desnonament quedava aturat de manera provisional.Per la seva banda, el tribunal entén que el recurs no és admissible irecorda que, "es pot plantejar de manera directa contra les resolucions fermes del Tribunal Superior de Justícia i del Tribunal de Corts i també, de manera indirecta, quan s’ha formulat l’incident de nul·litat previst en l’article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials contra les resolucions definitives que vulneren els drets fonamentals".No obstant això, el TC indica que si s’opta per la via indirecta, aquesta via s’ha de completar amb la tramitació de les dues instàncies que determina la Llei, sense que es pugui formular l’empara fins que no s’hagi resolt el recurs d’apel·lació contra la primera instància". En aquest cas concret s’admet que "la Batllia precisa de manera molt clara que l’incident de nul·litat s’ha presentat contra una decisió que ha de considerar-se definitiva i, per tant, que ha de seguir el procediment establert a l’article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials". I que "la representació processal de la recurrent no ha formulat el recurs d’apel·lació contra l’aute del 7 de desembre del 2022". Per tant, considera que "aquesta manca d’interposició del recurs contra la inadmissió a tràmit de l’incident de nul·litat justifica la inadmissió del recurs d’empara per prematur".

La demanda ve arran de la sol·licitud del propietari del pis que va presentar una demanda d’execució de la sentènciamitjançant la qual es declarava la resolució del contracte d’arrendament i condemnava a Isabel Ruiz a retornar la possessió de l’immoble al seu propietari, i el 9 de novembre del 2022, la Batllia va dictar un aute en què decidia ordenar a la inquilina que procedís a deixar lliure la unitat immobiliària abans de l’1 de desembre del 2022, advertint-la que en cas que no hagués desocupat els llocs es procediria al seu desallotjament, i que si no havia enretirat els seus béns, aquests quedarien a lliure disposició de la part arrendadora.

Tot i això,l'advocat de Ruiz va formular oposició a l’execució forçosa i, el 30 de novembre del 2022, la Batllia va dictar un aute mitjançant el qual no donava lloc a l’oposició, tanmateix, concedia a la demandant un termini suplementari fins al 15 de desembre del 2022 per desocupar l’immoble. Així,l'advocat de Ruiz va interposar un incident de nul·litat contra aquesta decisió, i, el 7 de desembre del 2022, el Batlle va dictar un aute que no admetia a tràmit aquest incident, indicant a peu de resolució que es podia interposar recurs d’apel·lació en un termini de 13 dies hàbils davant la Sala i el 9 de desembre del 2022, la representació processal d'Isabel Ruiz va interposar un recurs d’empara contra l’aute del 7 de desembre del 2022, dictat per la Batllia, per una presumpta vulneració dels drets a un procés degut, a l’assistència tècnica d’un lletrat i a la defensa, reconeguts a l’article 10 de la Constitució.

En aquest sentit, la recurrent retreu al batlle que no se li ha donat trasllat de la demanda d'execució, fet que considera que vulnera el seu dret a la defensa i així mateix, considera que l'aute del batlle en què s'indica que en cas que no hagi desocupat el bé immoble en una data i en una hora concretes, serà desallotjada i que tots els béns que no hagi enretirat quedaran a lliure disposició de la part arrendadora, vulneren la inviolabilitat del domicili i estableixen una mesura confiscatòria, li està causant uns danys i uns perjudicisde molt difícil reparació tant a ella com, per extensió, al seu germà que es trobà incapacitat i que ja son tots dos d’edat avançada.

Per tot això, amb l'afegit que destaca que aquestes mesures van seradoptades sense haver pogut ser escoltada i sense haver pogut disposar de l’assistència d’un advocat, demanava al TC quedeclari la vulneració dels drets esmentats, que anul·li les resolucions dictades per la Secció Civil 5 de la Batllia, i que acordi la retroacció del procediment al moment en què es van produir les vulneracions esmentades. Així mateix, demana que se suspenguin els efectes dels autes que ordenen el seu desallotjament.

Per la seva banda,el batlle precisa que l’escrit de demanda d’execució no ha de ser traslladat a la part executada, ja que l’admissió de la demanda d’execució es produeix mitjançant l’aute d’execució, el qual li va ser pertinentment notificat