Guerra liberal a Europa

Les desavinences internes viscudes fa uns mesos a Liberals d’Andorra que van acabar amb l’escissió dels quatre consellers generals i de la ministra Judith Pallarés també s’han fet notar a Europa. A principi de mes, la nova formació liderada per la responsable de la cartera d’Afers Socials i Igualtat, Acció, anunciava que havia estat acceptada com a nou membre de l’Aliança de Liberals i Demòcrates per Europa. El que no va transcendir és que cada vegada que un nou partit demana d’entrar a formar part de l’ALDE, totes les formacions que ja en formen part –actualment 73 partits de 44 països diferents– han de votar. Per aconseguir formar-ne part cal majoria simple. Acció va tenir el vot favorable de 72 dels 73 partits que formen part actualment de l’organització europea. Qui va ser l’únic que hi va votar en contra? Els seus excompanys de partit, Liberals d’Andorra.

Els arguments del grup liderat per Jordi Gallardo es basaven en el canvi ideològic que, segons els liberals, han fet els seus excompanys, que ja no respondrien als valors liberals defensats per l’organisme europeu. Els exmembres de L’A, però, asseguren que segueixen defensant la ideologia liberal tot i que des d’una posició més progressista tal com passa, afirmen, en altres països en els quals fins i tot la formació de caire més conservador i la més progressista governen conjuntament. Des del seu punt de vista, la negativa no s’explica per un canvi de postura ideològica, sinó per una represàlia després del trencament de la formació, que va deixar L’A sense cap representació al Consell General i amb una ministra del seu partit menys dins del Govern. Les picabaralles internes, però, poc interessen a l’organisme internacional que, malgrat el vot en contra dels liberals andorrans, va acceptar Acció com a membre perquè tenia l’aval de la resta de partits.

Actualment les dues formacions ja consten a la pàgina web de l’ALDE malgrat que la descripció de Liberals no ha estat actualitzada i encara afirma que té tres membres dins del Govern actual. Amb la marxa de Pallarés, però, ja només en són dos –Jordi Gallardo i Víctor Filloy–. També s’hi afegeix un resum de la història del partit i una notícia en la qual s’explica que Josep Maria Cabanes serà el nou candidat a cap de Govern. En el cas d’Acció, la descripció explica la recent creació del partit amb Pallarés al capdavant i s’hi afegeix que la formació és pro Unió Europea i té com a principals prioritats la lluita pels drets humans i promoure la igualtat de gènere, tot assegurant el creixement econòmic soste­nible i un comerç just, entre d’altres. S’inclou que Acció té actualment quatre membres al parlament i que governa en coalició juntament amb Demòcrates, Ciutadans Compromesos i Liberals. També indica que té representació en alguns comuns.