sondeig d'opinió

Creixen les queixes per l'habitatge

El 65% dels enquestats denuncien que el preu de les vivendes és la seva major preocupació

Mobilització sobre la situació de les vivendes.Fernando Galindo

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Més de la meitat de la població, sobretot joves, denuncia que el preu de l’habitatge és la seva major preocupació i un dels aspectes que Andorra hauria de millorar. Aquesta és una de les principals conclusions extretes de l’Observatori del segon semestre del 2022, presentat ahir per Andorra Recerca i Innovació (AR+I). L’Observatori s’ha elaborat a partir d’un sondeig d’opinió en què del 8 al 22 de novembre del 2022 es van enquestar per telèfon prop de 800 ciutadans i ciutadanes.

“Cada cop hi ha més capes de la població que estan descontentes amb l’habitatge. Abans eren bàsicament persones en una situació menys afortunada al mercat laboral, ara aquest ventall es va ampliant”, apunta Joan R. Micó, coordinador de sociologia d’AR+I. En efecte, del total d’enquestats per AR+I, el 60% afirma viure de lloguer i hipotecar-se és un projecte més aviat llunyà. Es tracta d’una xifra similar a la de l’any 2021 i 2020, a diferència del preu del lloguer o de la hipoteca, que durant els darrers anys només ha augmentat. Segons les dades recollides per l’Observatori, el cost mitjà dels lloguers o les hipoteques ronda els 800 euros. Tanmateix, s’ha de tenir en compte que aquest cost varia molt en funció de l’antiguitat del contracte, i en els casos d’un any o menys de contracte el lloguer ascendeix a gairebé 1.000 euros.

Així mateix, el 20% dels enquestats afirmen dedicar més de la meitat dels ingressos a pagar l’habitatge quan “no s’hauria d’invertir més del 30% del que es guanya”, indica Micó. Tot plegat deriva que enguany s’hagin incrementat el nombre de residents que comparteixen pis.

Aquests resultats, de fet, estan estretament relacionats amb una altra de les inquietuds dels usuaris: els baixos sous que hi ha actualment. El perfil que ho denuncia, detalla el sociòleg, “són persones de mitjana edat, amb treballs menys qualificats, treballadors de l’hoteleria i la restauració, i cada cop més persones que fan feines administratives”.

Tenint en compte tot això, els enquestats demanen al Govern i als comuns de les set parròquies una regulació dels preus de l’habitatge, així com més promoció d’habitatge social i la construcció de pisos per a la població treballadora, amb preus assequibles i requisits raonables. Un altre dels principis que reclamen és millorar l’estat dels immobles en referència amb l’aïllament i l’eficiència energètica, així com impulsar ajudes per als joves, un dels col·lectius més maltractats per l’actual situació de crisi genera­litzada.

Juntament amb l’habitatge i els sous baixos, dos dels aspectes que més preocupen la ciutadania són el trànsit i el transport públic. En ambdós casos hi ha una diferència substancial amb els resultats del sondeig d’opinió del primer trimestre del 2022, que Micó va atribuir a les dates en què es van fer les enquestes: “Al novembre va haver-hi molts problemes amb les línies de busos, ja que anaven molt plens, hi havia molt de trànsit...”

LES DONES SÓN LES QUE MÉS TEMPS DEDIQUEN A LA CURA DE PERSONES DEPENDENTS

La qualitat de vida de les persones amb dependència és una de les altres temàtiques abordades per l’Observatori d’Andorra Recerca i Innovació (ARI+I) i, segons reflecteixen els resultats, el 9% de la població conviu actualment amb una persona en situació de dependència. El fet més remarcable d’aquesta temàtica és que, com de costum, les dones són les que més hores dediquen a la cura de la persona dependent que viu a la seva llar. Concretament, la mare hi dedica 44 hores setmanals, el pare 28 i la parella, més aviat femenina que masculina, 27. Dels resultats de l’Obser­vatori també s’extreu que la meitat de les persones amb dependència no té el reconeixement de la Conava (comissió nacional de valoració de la discapacitat) o de la Convass (comissió de valoració sociosanitària). Els possibles motius són la falta de coneixement o no haver volgut passar el reconeixement.

tracking