treball
Només 16 empreses tenen delegats dels treballadors
La representació dels assalariats segueix sent ínfima quatre anys després del paquet de lleis laborals que pretenia incentivar-la
Quatre anys després de l’aprovació del nou paquet de lleis laborals que tenien, entre els objectius, fomentar la representativitat sindical i dels treballadors en el si de l’empresa i la negociació col·lectiva, les xifres demostren que els efectes han estat pràcticament nuls. Avui, i segons les dades facilitades pel Govern, només 16 empreses tenen o delegat de personal o comitè d’empresa (la fórmula depèn del nombre de treballadors en plantilla) i en 12 s’ha assolit un conveni col·lectiu. A principi de mes el ministre portaveu, Eric Jover, va exposar que en 29 empreses s’havien endegat tràmits per escollir representants dels assalariats. Segons va aclarir l’executiu sobre aquesta xifra, en 13 hi va haver en algun moment delegat però quan va arribar el termini de renovar el mandat ja no es van celebrar noves eleccions. Per això són només setze les que compten amb un o diversos interlocutors a la plantilla. I són tretze companyies del sector privat i tres empreses públiques o parapúbliques.
Jover es referia a les xifres perquè el consell de ministres acabava d’aprovar una modificació reglamentària per tal de facilitar els processos de selecció, simplificant els tràmits. El ministre portaveu va defensar que la legislació és prou garantista dels drets de les persones que exerceixin la representació de la plantilla davant la direcció de les empreses i que, per tant, no es considerava una explicació a les baixes xifres la por a l’acomiadament. Els sindicats insisteixen que falta protecció per al treballador, que hi ha temor a les represàlies. I la patronal entén amb relació a les xifres que “a qui li pertoca fer una reflexió és als sindicats”, va afirmar el director de la Confederació Empresarial (CEA), Iago Andreu. El portaveu de la CEA defensa que són els primers interessats que hi hagi representants dels treballadors del sector privat per tenir interlocutors a l’hora d’encetar negociacions, i ho va exemplificar amb els resultats del darrer intent de pactar l’increment salarial per al 2023 amb els representants sindicals. “Costa discutir amb persones que han fet tota la seva carrera al sector públic”, apunta Andreu, que ho argumenta amb el fet que no tenen el coneixement suficient del funcionament de l’empresa privada.
La patronal també rebutja el risc d’acomiadament com una explicació a les dades. “Un acomiadament per una qüestió sindical és del tot improcedent i per a l’empresa tindria conseqüències”, va destacar el director de la CEA. “Hi ha mecanismes de protecció als representants dels assalariats”, va insistir-hi. I a tall d’exemple va exposar que “a les principals empreses del transport públic de viatgers hi ha comitès d’empresa i funcionen”.
La rotació laboral tampoc no ajuda o el fet que hi hagi relació de proximitat entre empresari i treballador tenint en compte la mida de la majoria d’empreses del país, afegeix. La qüestió és que les dades mostren els ínfims resultats de l’intent del marc legislatiu de promoure l’organització dels treballadors i també que s’assoleixin convenis col·lectius. Se n’han subscrit dotze, dels quals nou s’han negociat en empreses privades i tres en societats de l’àmbit públic. El que ha transcendit és del SAAS, que s’ha tancat aquest any. El SAAS té comitè d’empresa des de fa justament quatre anys.
NOU INTENT DE FOMENTAR ELECCIONS A LES EMPRESES
El canvi reglamentari aprovat recentment per l’executiu és un nou intent de fomentar les eleccions a les empreses per escollir representants dels assalariats. Concretament, l’objectiu de la modificació és que els tràmits a emprendre abans de plantejar les votacions no suposin una barrera. S’aclareix com s’ha de procedir amb el cens electoral, amb el nombre de meses que cal constituir o amb el nombre de col·legis electorals que cal habilitar segons la mida de l’empresa. Treball, a més, difon una “guia ràpida” sobre el procés a seguir que explica des de qui promou les eleccions (que poden ser els mateixos assalariats o les organitzacions sindicals amb un mínim d’afiliats a l’empresa), fins a qui s’ha de comunicar el procés electoral (a l’empresa i també al departament de Treball), o com s’han d’organitzar les meses electorals, recollir el cens electoral o presentar les candidatures. Un procés que a les empreses d’11 a 30 treballadors culmina amb l’elecció d’un representant mentre que a les de més de 30 empleats s’escull un comitè d’empresa i, per tant, més d’un representant.