Un exdiputat del PRI va moure 51 milions de dòlars en comptes d'Andorra

Óscar Javier Lara Aréchiga qui va serdiputat del Partit Revolucionari Institucional (PRI) entre el 2009 i el 2012, va controlar un entramat financer a Andorra que va registrar transaccions per valor de 51 milions de dòlars, segons publica el mitjà espanyol El País. Així, l'expolític va figurar des del 2007 en aquest entramat bancari amb la seva dona, Beatriz del Carmen Teresita Esquer de Lara, i el seu germà José Luis Lara Aréchiga. Els diners van circular per societats fictícies, cases de canvi i laberíntiques estructures en paradisos fiscals, segons els moviments de nou comptes bancaris a Andorra.

De fet, Lara Aréchiga, que va morir d'un càncer el 2017 als 66 anys, va gestionar directament set comptes a la Banca Privada d'Andorra (BPA) des del 2007. Quatre van ser numerades, un sistema que blinda la identitat, i en dos va figurar com a cotitular amb la seva dona, de 71 anys. Aquesta, també va tenir un compte xifrat fins al 2014 a la mateixa institució financera.

José Luis Lara Aréchiga, germà de l'exdiputat, de 69 anys, també va tenir dos comptes a la BPA que van canalitzar 17,8 milions de dòlars des del 2007, segons els documents analitzats. José Luis Lara Aréchiga també va figurar en un dipòsit amb l'expolític i la dona que va moure 15,6 milions. Per protegir la seva identitat, l'exdiputat del PRI va col·locar com a tapadera dues societats panamenyes fictícies i una companyia holandesa controlada per ell des del 2006, quan era secretari de Finances.

El llavors diputat es va presentar el 2007 davant dels gestors de la BPA com a economista i assessor fiscal i va connectar la seva fortuna amb la seva activitat a la firma de consultoria Lara Loaiza i Associats. En aquest sentit, va detallar haver ingressat tres milions de dòlars de la venda d'accions de les companyies Impulsora Azucarera del Nord-oest i Promotora Agroindustrial del Sud-oest; pilotar inversions immobiliàries, com una propietat adquirida el 1997 per 2,1 milions; i tenir accions de la companyia Cedar Products d'Arizona (EUA). Així mateix,Lara Aréchiga també va aportar al banc andorrà un document que acreditava que disposava de 3,8 milions de dòlars en accions de la firma càrnia mexicana Grupo Viz.

La policia andorrana vincula aquesta companyia amb el cartell de Sinaloa: "El Grup Viz era una empresa de Jesús Vizcarra Calderón [priista que va ser secretari de Desenvolupament Econòmic del govern de Sinaloa entre 2005 i 2010], que va ser utilitzada per blanquejar diners procedents de la cocaïna de l'organització liderada per Ismael Zambada García". Zambla és un narco amb mig segle de trajectòria que va fundar, juntament amb Joaquín El Chapo Guzmán, el Cartell de Sinaloa.

Lara Aréchiga va indicar al banc tenir relació amb dos clients més de la BPA lligats a un misteriós compte denominat Dorado. Així mateix, l'anàlisi de l'entramat de l'exmandatari revela que l'exdiputat del PRI va cobrar al país europeu 8,6 milions mitjançant transferències ordenades des de les cases de canvi mexicanes ByB i Eurofimex. Segons el cos de seguretat, aquest mecanisme d'enviament impedeix rastrejar els moviments perquè no pot acreditar qui ingressa els diners. Alhora, l'exdirigent va ingressar a Andorra més de 16 milions del seu germà José Luis, que també va enviar a l'expolític prop de 400.000 dòlars a través de la companyia Desenvolupadora Gos de RL de CV.

En la línia de la investigació, el mitjà espanyol informa queÓscar Lara Aréchiga, al seu torn, va fer arribar 11,9 milions el maig del 2009, quan era secretari de Finances a Sinaloa, a un compte numerat a la BPA del seu parent. Les transaccions es van canalitzar a través de traspassos interns, un sistema que no deixa rastre. Lara Aréchiga va deixar la seva dona beneficiària d'una part de la seva fortuna i, després de la seva mort, als seus tres fills, tal com revela el reglament de la panamenya Fundació Hazare, que a 2018 registrava un saldo de 14,2 milions.

José Luis Lara Aréchiga, el germà del priista que va ingressar 17,8 milions a la BPA i va figurar amb ell, va presentar-se a l'entitat bancària amb la carta de presentació d'un enginyer civil que volia dipositar a Andorra els seus fons d'"una petita empresa de Culiacán" i va afegir que faria arribar els diners al Principat a través de la casa de canvis mexicana Eurofimex i préstecs back to back. Dos mecanismes que la policia d'Andorra emmarca en esquemes de blanqueig i operatives per dificultar el rastreig de moviments.

A més, un informe de la Unitat d'Intel·ligència Financera d'Andorra (UIFAND), sosté que l'exmandatari, la seva dona i el seu germà José Luis no poden justificar l'origen dels fons que van col·locar a la BPA.