Cabanes va oferir un pacte a DA a canvi del dos a la llista

El líder de Liberals, Josep Maria Cabanes, ha buscat en les darreres setmanes un acord amb Demòcrates. Una oferta que tenia la voluntat d’unificar forces a la llista nacional i que el mateix líder del partit liberal va traslladar al cap de Govern i màxim mandatari taronja, Xavier Espot. L’intent de pacte cedia als Demòcrates el primer lloc a la llista, però es reservava el número dos per a Cabanes. A més, es volien garanties perquè l’actual ministre de Presidència i Economia, Jordi Gallardo, mantingués el seu càrrec en el si d’un hipotètic executiu en el cas que l’opció sortís vencedora a les urnes. Una oferta que Demòcrates va rebutjar perquè xocava de ple amb la seva intenció de presentar-se en solitari a la llista nacional –sumant, això sí, possibles formacions de caràcter parroquial– però també perquè es considerava que les pretensions liberals estaven per sobre del pes electoral que tindrà. Espot ja va assegurar en el darrer congrés del partit –quan va confirmar que optava a la reelecció– que “la nostra voluntat és fer una llista nacional que sigui de Demòcrates i independents i, eventualment, pugui incorporar formacions d’àmbit parroquial”, en referència a Acció Comunal d’Ordino o UP d’Encamp, amb qui ja es va arribar a un acord el 2019, però també a Ciutadans Compromesos, amb qui ja s’ha tancat un pacte per als propers comicis.

Aquest no és el primer intent frustrat de Josep Maria Cabanes, que té la voluntat de sumar esforços amb d’altres partits. Tot i que des de L’A s’assegura que la intenció és presentar una llista nacional en solitari, és sabut que també hi ha hagut aproximacions a terceravia per conformar llistes conjuntes, amb l’objectiu de recuperar la unitat d’ambdues formacions. Un acord, però, que cada cop es veu més difícil des de les files liberals arran que els lauredians s’estan decantant per presentar-se en solitari. Si bé encara no està clar que Josep Pintat torni a encapçalar la llista nacional, el president del grup parlamentari manté tot el pes en les decisions estratègiques. En aquest sentit, Pintat apostaria per la candidatura en solitari després que persones de la seva màxima confiança com ara l’exministre Ferran Mirapeix l’estarien aconsellant no pactar llistes conjuntes. De fet, Xavier Espot també va mantenir una reunió amb l’exsíndic Joan Gabriel per sondejar quin paper jugaria a les properes eleccions. Gabriel va ser taxatiu i va deixar clar que el seu suport seria per a Pintat.

Perspectives difícils

Les dificultats de Liberals per convertir rivals polítics en aliats deixa al partit amb unes perspectives electorals complexes. La formació arribarà als comicis fragmentada després del xoc que es va produir el passat estiu entre la ministra d’Afers Socials, Judith Pallarès, i el ministre Gallardo. Arran del procés de primàries fratricida que es va viure, que va permetre el retorn de Cabanes a la primera línia política, la ministra massanenca i els consellers liberals van decidir trencar files i deixar el partit. A més de la fractura, l’escissió també va comportar l’aparició d’Acció a l’espectre polític, sumant un rival directe per a Cabanes.

Una situació que dista molt de com arribava L’A als comicis del 2019. En aquella ocasió, a la circumscripció nacional la formació va obtenir un total de 2.219 vots, situant-se com a tercera força i aconseguint dos consellers. Els altres dos representants van sorgir de la mà del Partit Socialdemòcrata amb qui L’A va pactar les llistes parroquials, en un acord antinatural però que buscava combatre el sistema electoral. Una fórmula que va sortir vencedora a la capital i a Escaldes-Engordany, però, que en aquesta ocasió no serà possible després del gir de L’A que va acabar pactant amb DA la investidura d’Espot, per garantir-se d’aquesta manera la presència de tres ministres en el si del Govern.

NEGOCIACIONS

Demòcrates

Els demòcrates van rebutjar l’oferiment de Cabanes perquè tenen clar que volen presentar-se en solitari a la llista nacional, però també perquè l’oferta no era atractiva.

Terceravia

Persones de confiança de Josep Pintat, com l’exministre Ferran Mirapeix, aconsellen que el partit lauredià es presenti en solitari.

SENSE PRESSA PER CONVOCAR ELECCIONS

Tot i el clima preelectoral i els moviments dels partits, les eleccions generals segueixen sense data. En reiterades ocasions el cap de Govern, Xavier Espot, ha assegurat que “desconec la data de les eleccions”, perquè afirma que aquesta dependrà del treball parlamentari. Així i tot, la intenció del líder de l’executiu és estirar al màxim la legislatura, endarrerint la crida dels ciutadans a les urnes. D’aquesta manera les eleccions s’allunyen cada cop més de la primavera i s’apropen a l’estiu. Segons la llei electoral, els comicis podrien arribar a celebrar-se al mes de juny.