L'habitatge, l'aigua i l'energia deixen l'IPC avançat del 2022 en el 7%
La inflació pateix un increment de dues dècimes segons les dades d’Estadística
L'habitatge ha estat un dels sectors més inflacionista.
L’Índex de Preus al Consum (IPC) tanca l’any 2022 en el 7%, segons la dada avançada feta pública ahir per Estadística. L’informe indica que la inflació interanual del desembre s’ha situat dues dècimes per sobre del 6,8% registrat al novembre, si es confirma la xifra anunciada.
Estadística destaca que l’augment dels preus està motivat per l’encariment de l’habitatge, aigua, gas, electricitat i altres combustibles. L’indicador avançat a Espanya ha baixat al 5,8%, un punt menys que al novembre.
L’IPC registrat a final d’any marcarà la revisió de salaris per al 2023 amb l’aplicació total de la pujada per al sector públic i que el Govern ha previst per al sector privat de manera gradual per franges a partir del sou mínim i fins als salaris bruts de 4.000 euros. El 7% coincideix exactament amb la xifra d’encariment de preus que l’executiu havia estimat que es tancaria l’any.
Si supera l’esmena de la majoria, l’increment dels sous –lligat a la inflació– variarà respecte a la que havia exposat l’executiu. La majoria ha entrat una esmena al projecte de llei de mesures urgents per a la millora del poder adquisitiu de la ciutadania per canviar la fórmula per calcular l’increment salarial que s’aplicarà a les empreses privades a partir del gener de l’any vinent. Els grups s’han adonat, durant el treball parlamentari, que la graella presentada inicialment pel Govern, que manté un augment salarial del 7% fins als 1.400 euros i a partir d’aquí baixa mig punt percentual cada 200 euros fins arribar als 4.000 euros, provocava, en alguns casos, problemes en els organigrames de les empreses. En algunes ocasions els càrrecs inferiors dins d’una empresa passaven a cobrar més que els seus responsables perquè, en trobar-se situats en franges salarials diferents, l’increment percentual que els tocava era major. El càlcul es farà mitjançant una complexa funció matemàtica que genera un increment pendent i no esglaonat com es plantejava inicialment, si bé la primera franja no patirà retocs.
Des d’una perspectiva global, The Economist ha compilat les economies amb comportaments més o menys adaptats a un 2022 de complexitat extrema, amb inflacions en dobles dígits i un recés dels mercats del 20%, i que han aconseguit millors o pitjors posicions de cara a aquest any.
Dels 34 països que analitza, Grècia, Portugal, Irlanda i Espanya són, amb Israel, els que han registrat una evolució més encertada. Amb dinamismes, cures a estrats socials més vulnerables, ajuts per l’alça dels costos energètics –tant de llum com de carburants– combinats amb prudència fiscal i gestió adequada dels deutes. Dins l’espectre de l’OCDE, Suècia, Finlàndia, Alemanya, República Txeca, Eslovàquia, Letònia i Estònia són, per contra, les grans perjudicades.