immigració
12 hores de feina i sense papers
Una noia es queixa de les condicions en un pub i un jove ha de deixar l’habitació perquè estava subrogada il·legalment
Dues noies reparteixen currículums a la recerca de feina.
És diu Marcela, però el nom és el de menys. És una víctima més de les dificultats que travessen els temporers d’hivern aquest any, bàsicament per topar amb gent sense escrúpols que no té miraments i ignora premeditadament les lleis. Marcela va deixar la feina que va aconseguir l’1 de desembre en un bar musical. Encara sense el permís de treball –la preuada targeta verda– va començar amb molta il·lusió la nova aventura laboral. De seguida es va adonar que les condicions no eren les que s’esperen d’un país benestant: una jornada de més de 12 hores –de les 17 a les 5.30 de la matinada– per un sou net de 1.300 euros i un sol dia festiu.
Va començar a treballar de cambrera sense el permís i, per tant, sense assegurança mèdica per cobrir qualsevol contratemps, gens improbable. Quan va començar els tràmits al Servei d’Immigració va poder verificar que al seu contracte es descrivia que la jornada laboral era de 40 hores setmanals.
A partir de la tercera setmana les condicions van empitjorar i se’ls va comunicar als treballadors que en plena festivitat nadalenca s’anul·laven els festius: tocava treballar tota la setmana sense possibilitat de recuperar les hores un cop passes el període més fort de visitants estrangers. La Marcel·la no s’ho va pensar més i va decidir trencar el vincle laboral, però encara li quedava un altre punt per resoldre, com a molts altres compatriotes: l’habitatge. D’entrada no va tenir sort: li van oferir un apartament de dues habitacions compartit entre vuit persones per 600 euros al mes, i un sol bany compartit. Ahir estava eufòrica, encara està cercant feina però ha aconseguit un apartament al Pas de la Casa per la mateixa quantitat amb bany propi i els serveis inclosos i només una companya de pis.
L’allotjament s’està convertint en un veritable maldecap. Un altre jove argentí, que va arribar a Andorra el 20 de novembre, va aconseguir ràpidament una feina amb unes bones condicions i amb tot el suport, però va haver de sucumbir i acceptar un lloguer de 600 euros mensuals per una habitació de quatre metres quadrats a Sant Julià de Lòria.
Va deixar temporalment el seu país i la seva família –dona i dos fills– per venir a “aportar la nostra experiència i ajudar humilment a Andorra”. Lamentablement el primer que va trobar va ser un espavilat que havia llogat tres pisos per subrogar després les habitacions als temporers i fer-ne negoci, conscient que la situació obliga molta gent a acceptar qualsevol cosa per no dormir al carrer.
La immobiliària va adonar-se d’aquesta il·legalitat i aquest jove argentí acaba de rebre una carta del seu “llogater” avisant-lo que ha d’abandonar la minihabitació perquè es troba en una situació d’il·legalitat.
Sortosament ha pogut trobar un altre pis, però lamenta que després de deixar el seu país per la precaritat que s’hi viu i fer la volta al món amb la incertesa de no saber què es trobarà, s’hagi topat amb elements que abusen de la necessitat dels immigrants. Per si de cas, el llogater de pisos que no són seus li ha fet arribar missatges en to amenaçador.