El TS avala la inadmissió de la querella de Cierco contra Espot

La sala penal del Tribunal Superior ha desestimat el recurs d'apel·lació d'un dels ex-accionistes majoritaris de BPA, Higini Cierco, contra la inadmissió de la querella que va presentar contra el cap de Govern, Xavier Espot, acusant-lo de prevaricació, tràfic d'influències i malbaratament de cabdals públics per la gestió de l'afer de BPA i la intervenció del banc. Els magistrats confirmen la decisió delTribunal de Corts de rebutjar la causade l'1 de desembre en un aute que s'ha comunicat avui a les parts i condemnen Cierco al pagament de les despeses processals causades per aquesta apel·lació, "inclosos els honoraris d'advocat" de la representació d'Espot.

La representació de Cierco manifestava en el recurs que suposava "un greuge general la rapidesa amb la qual s'ha resolt la querella, amb una celeritat inaudita" que entenia suposa "que s'ha infringit el principi d'igualtat de tots els ciutadans davant la Llei". I assenyalava que "no és legítim que la magistrada ponent, sense escoltar les parts ni practicar cap mena de diligència, doni per bones les al·legacions d'una part contra les de l'altra". Els magistrats responen que aquest la no admissió de la querella es va resoldre ràpid "perquè el procediment específic davant el Tribunal de Corts és més àgil" ja que no arriba a un batlle d'instrucció amb centenars de causes obertes. I que per rebutjar les acusacions contra el cap de Govern la magistrada de Corts "fa valer que els punts exposats en la querella, dels quals es deriven els fets delictius imputats, ja han estat resolts per les jurisdiccions andorranes, donant per correctes i vàlides totes les decisions i normes adoptades relatives a l'afer BPA".

El TS desestima els arguments de la representació de Cierco en els tres delictes majors refermant la decisió de Corts i coincidint amb el posicionament de la fiscalia i del lletrat d'Espot. Els magistrats al·leguen que Corts no podia admetre la querella perquè el Codi de Procediment Penal fixa que s'han de rebutjar "en els casos què els fets relatats no siguin susceptibles de ser subsumits en cap precepte penal o que malgrat la possible aparença delictiva dels fets no estiguin avalats per cap element racional que els hi doni versemblança". I afirma que s'ha fet una interpretació correcta d'aquest precepte i també "amb la protecció que es mereixen els ciutadans contra acusacions mancades de tota justificació".

Arguments dels magistrats

La querella d'Higini Cierco argumentava que Xavier Espot pel càrrec de ministre de Justícia que exercia el 2015 i pel de cap de Govern coneixia el que es deliberava a l'executiu i per això considerava que "és responsable o corresponsable de determinades decisions, accions o omissions que poden ser constitutives d'il·lícit penal". Entre les quals esmentava les decisions que "van coadjuvar" que el FinCEN acabés emetent la nota del 10 de març del 2015. Els querellants afirmen que "es va donar informació esbiaixada, falsa o incompleta, i en tot cas, no es va donar la informació exculpatòria per BPA de la que tenien perfecte coneixement les autoritats andorranes".

L'aute indica que en aquest suposat cas de prevaricació no es precisen quines serien "les decisions arbitràries en l'adopció de les quals hauria participat Espot". I incideix que la nota del FinCEN on declarava BPA "institució estrangera sotmesa a preocupació de primer ordre de blanqueig de capitals" per les pràctiques que es podrien estar fent a l'entitat no va ser una decisió per una competència del querellat "sinó d'una autoritat administrativa estrangera, on l'estat andorrà no tenia competència".

La sala penal rebutja a més l'argumentació sobre l'acusació de tràfic d'influències que segons la querella es basa en considerar Espot "corresponsable de promoure i portar a l'aprovació del Consell General (en dubtosos terminis) pel procediment d'urgència" de la Llei de creació de l'AREB i en la "discriminació" que entenen es va produir per modificar l'article que va exonerar d'amortitzar i recapitalitzar els accionistes amb menys del 10% del capital social al banc. L'escrit de la representació de Cierco assegura que es va fer una "discriminatòria excepció que va operar en benefici manifest" de la família del cap de Govern. Per als magistrats aquesta distinció que el querellant atribueix a la influència exercitada per Espot que aleshores era ministre de Justícia no constitueix cap delicte i s'empara en una sentència de la sala administrativa del Superior. Conclouen que "no existeix cap tracte discriminatori ni arbitrari ni representa cap avantatge indegut l'establiment d'un llindar de 10%" per fixar que cal assumir responsabilitat patrimonial sinó que manifesten que "és un tractament degut, fonamentalment en criteri d'igualtat i real i efectiu". I ho argumenten especificant que qui controla una societat "ha d'assumir les conseqüències d'una mala gestió de manera més onerosa que qui no ho fa perquè no en té el poder".

La lletrada d'Higini Cierco apuntava a més a un delicte de tràfic d'influències per la demanda que l'AREB va presentar reclamant 479 milions d'euros. El TS avala la decisió de Corts insistint que l'AREB és una autoritat administrativa independent i que " el sol fet que l'AREB decideix interposar una demanda civil, no permet considerar que ho ha fet sota la influència del cap de Govern amb voluntat d'afavorir indegudament un membre de la seva família". Asseveren els magistrats que és tracta d'una hipòtesi emesa pel querellant "com a simple suposició o conjectura sense cap elements objectiu que l'avali".

I respecte el de malbaratament de cabdals públics afirma que no es pot discutir la personació del Govern en la causa BPA i per tant "no apareix seriós" aquesta qualificació per a les despeses derivades de l'exercici per part del Govern del dret a la jurisdicció.