decisió judicial
El TS tampoc dona la raó a Higini Cierco en la querella contra Espot
El Tribunal Superior desestima el recurs contra la inadmissió de la querella que l’expropietari de BPA va presentar contra Espot
El cap de Govern, Xavier Espot, en el seu despatx.
La sala penal del Tribunal Superior de Justícia ha desestimat el recurs d’apel·lació d’un dels exaccionistes majoritaris de Banca Privada d’Andorra (BPA), Higini Cierco, contra la inadmissió de la querella que va presentar contra el cap de Govern, Xavier Espot, acusant-lo de prevaricació, tràfic d’influències i malbaratament de cabals públics per la gestió de l’afer de BPA i la intervenció del banc. Els magistrats confirmen la decisió de l’1 de desembre passat del Tribunal de Corts de rebutjar la causa en una interlocutòria que es va comunicar ahir a les parts i condemnen Cierco al pagament de les despeses processals causades per aquesta apel·lació, “inclosos els honoraris d’advocat” de la representació d’Espot.
La representació processal de l’expropietari de BPA manifestava en el recurs que hi havia “un greuge general en la rapidesa amb la qual s’ha resolt la querella, amb una celeritat inaudita” i que entenia “que s’ha infringit el principi d’igualtat de tots els ciutadans davant la Llei”. I assenyalava que “no és legítim que la magistrada ponent, sense escoltar les parts ni practicar cap mena de diligència, doni per bones les al·legacions d’una part contra les de l’altra”.
Els magistrats responen en el seu escrit que la no admissió de la querella es va resoldre ràpid “perquè el procediment específic davant el Tribunal de Corts és més àgil”, ja que no arriba a un batlle d’instrucció amb centenars de causes obertes. I que per rebutjar les acusacions contra el cap de Govern la magistrada de Corts “fa valer que els punts exposats en la querella, dels quals es deriven els fets delictius imputats, ja han estat resolts per les jurisdiccions andorranes, donant per correctes i vàlides totes les decisions i normes adoptades relatives a l’afer BPA”.
El Superior desestima els arguments de la representació de Cierco en els tres delictes majors refermant la decisió de Corts i coincidint amb el posicionament de la fiscalia i del lletrat d’Espot. Els magistrats al·leguen que Corts no podia admetre la querella perquè el Codi de Procediment Penal fixa que s’han de rebutjar “en els casos en què els fets relatats no siguin susceptibles de ser subsumits en cap precepte penal o que malgrat la possible aparença delictiva dels fets no estiguin avalats per cap element racional que els doni versemblança”. I afirma que s’ha fet una interpretació correcta d’aquest precepte i també “amb la protecció que es mereixen els ciutadans contra acusacions mancades de tota justificació”.
La querella argumentava que Xavier Espot pel càrrec de ministre de Justícia que exercia el 2015 i pel de cap de Govern coneixia el que es deliberava a l’executiu i per això considerava que “és responsable o corresponsable de determinades decisions, accions o omissions que poden ser constitutives d’il·lícit penal”. Entre aquestes, esmentava les decisions que “van coadjuvar” que el FinCEN acabés emetent la nota del 10 de març del 2015. Els querellants afirmen que “es va donar informació esbiaixada, falsa o incompleta i, en tot cas, no es va donar la informació exculpatòria per a BPA de què tenien perfecte coneixement les autoritats andorranes”.
La interlocutòria indica que en aquest suposat cas de prevaricació no es precisen quines serien “les decisions arbitràries en l’adopció de les quals hauria participat Espot”. I incideix que la nota del FinCEN on declarava BPA “institució estrangera sotmesa a preocupació de primer ordre de blanqueig de capitals” no va ser una decisió per una competència del querellat “sinó d’una autoritat administrativa estrangera, on l’Estat andorrà no tenia competència”.
La sala penal rebutja, a més, l’argumentació sobre l’acusació de tràfic d’influències que segons la querella es basa a considerar Espot “corresponsable de promoure i portar a l’aprovació del Consell General (en dubtosos terminis) pel procediment d’urgència” de la Llei de creació de l’AREB i en la “discriminació” que diuen que es va fer per modificar l’article que va exonerar d’amortitzar i recapitalitzar els accionistes amb menys del 10% del capital social al banc.
La lletrada d’Higini Cierco apuntava, a més, a un delicte de tràfic d’influències per la demanda que l’AREB va presentar reclamant 479 milions d’euros. El TS avala la decisió de Corts insistint que l’AREB és una autoritat administrativa independent.
I respecte al de malbaratament de cabals públics, afirma que no es pot discutir la personació del Govern en la causa BPA i, per tant, “no apareix seriós” aquesta qualificació per a les despeses derivades de l’exercici per part del Govern del dret a la jurisdicció.