Tenir un gos a casa tot i estar prohibit no és motiu de desnonament

El Tribunal Superior (TS) considera que el fet de tenir animals de companyia a casa, tot i estar prohibit específicament, no és motiu suficient per rescindir un contracte de lloguer i fer fora de casa un inquilí. “L’incompliment del pacte contractual que prohibeix la tinença d’animals no pot motivar una resposta tan dràstica com és el trencament d’una relació obligatòria del tracte successiu”, argumenta la sala civil del TS, en considerar que, en el cas concret, els animals no van molestar mai els veins i que, a més, l’administrador del pis feia cinc anys que sabia que l’arrendatari convivia amb gossos al pis i mai s’havia queixat.

Tot va començar l’abril de 2021, quan una immobiliària del país va decidir fer fora de casa seva un home, després de deu anys, al·legant dos motius. D’una banda, que s’havia retardat en el pagament de dos mesos de lloguer i, d’altra, que convivia amb dos gossos al pis, tot i estar prohibit específicament en el contracte d’arrendamnet. Davant d’aquests fets, el Batlle d’instància va dictar la fi del contracte de lloguer i va condemnar l’home al pagament de les rendes en concepte d’ocupació indeguda fins al seu desnonament.

ACCEPTACIÓ TÀCITA

El llogater va recórrer aquesta decisió argumentant que el fet de tenir dos gossos en la unitat immobiliària arrendada no podia justificar el seu desnonament, ja que la seva presència havia estat tàcitament acceptada per la propietat i que no havia incomplert cap condició essencial del contracte. El Superior, tot i reconèixer que “l’incompliment de qualsevol dels pactes dona lloc a la resolució del contracte”, va considerar necessari analitzar si, en aquest supòsit concret, l’incompliment justificava l’acció resolutòria. La resposta del Superior és que no.

Segons argumenta la sala civil del TS, la prohibició de tenir animals dins de casa “no es destina només a la prohibició d’aquests animals al pis, sinó que és una clàusula adreçada a impedir molèsties o perills pels altres veïns”. Per aquests motius, conclou que els “animals només s’inclouen en aquesta prohibició quan siguin molestos o perillosos”. I tot i que la immobiliària, en la seva demanda, va recriminar que els gossos havien fet sorolls en horari nocturn, el TS no té constància que cap veí s’hagués queixat mai.

CAP RECLAMACIÓ

D’altra banda, el TS justifica que “no qualsevol incompliment del pacte contractual pot generar l’acció resolutòria”. En aquest cas, el Tribunal Superior reflexiona que feia gairebé cinc anys que l’arrendatari convivia amb els gossos a l’interior del pis, “sense existir cap reclamació per part del propietari amb la tinença d’animals domèstics”. I, per tant, entén que “va existir la seva aquiescència”.

En definitiva, el Superior considera que, en aquest cas, la tinença d’animals no és motiu de rescindir el contracte. D’una banda, perquè els animals mai van molestar els veïns i, de l’altra, perquè la queixa apareix cinc anys més tard, coincidint amb l’impagament de dues quotes de lloguer per part de l’inquilí. En aquest sentit, la sala civil al·legaque rescindir el contracte per no respectar la prohibició de conviure amb animals al pis és massa “dràstica”.

Per tot això, el Superior estima el recurs interposat pel llogater i deixa sense efecte la sentència del Batlle d’instància, que decretava la resolució del contracte i el desnonament del llogater. Així mateix, el condemnava al pagament dels imports en concepte d’ocupació indeguda i de despeses per la carta de requeriment extradjucial.

FETS

-Prohibició

El contracte de lloguer prohibia expressament conviure amb animals domèstics dins el pis.

-Impagament

L’administració de l’immoble va decidir fer fora l’inquilí, que feia deu anys que vivia al pis, al·legant l’impagament de dues quotes i que vivia amb animals.

-Cap queixa

El TS considera que, en el cas concret, els gossos no van molestar els veins i, a més, entén que l’administració va acceptar la convivència amb animals, perquè no es va queixar en cinc anys.