construcció
Les empreses amb obrers del Perú defensen els contractes
Les empreses asseguren que els treballadors tenen una doble nòmina i una remuneració important
Empreses espanyoles que estan treballant a Andorra amb la fórmula de subcontracte i amb personal del Perú han volgut sortir al pas de les informacions que insinuen que darrere d’aquest negoci s’amaga una manera de tenir guanys fàcils a canvi de condicions de treball poc favorables. Algunes de les empreses ho han desmentit rotundament i han assegurat que tots els seus treballadors -la majoria captats al Perú- són a Andorra amb uns salaris més que dignes i unes condicions laborals iguals o fins i tot millors que les que tenen els treballadors andorrans o residents.
Òbviament, mai no es pot generalitzar i sí que hi ha casos on el treballador percep una remuneració mínima -d’uns 800 euros-, que es complementa amb l’allotjament, que ofereix l’empresa contractant. Però les fonts que han parlat amb el Diari asseguren que no es pot generalitzar, i recorden que en els controls que fa la policia no ha trobat cap cas escandalós d’abús laboral. Fins i tot fa una setmana una desena d’agents van irrompre en apartaments de Canillo per verificar les condicions de vida en els habitatges i no hi van trobar cap irregularitat destacada.
Les empreses, totes espanyoles, expliquen que fan el contracte a l’origen -al Perú- i que assumeixen el cost del vol en avió fins a Barcelona. Els allotjaments estan situats a la Seu d’Urgell o a Canillo, o l’empresa cedeix un vehicle per facilitar els desplaçaments fins al lloc de treball. Les fonts insisteixen que en cap cas no hi ha pisos pasteres i que cada treballador disposa d’una habitació per a ús individual en un apartament compartit.
Segons aquestes fonts, els obrers tenen una nòmina doble. Una part -la quantitat més petita- la ingressen al Perú per assegurar que mantenen l’afiliació a la seguretat social d’aquell país, la resta la reben a Andorra. Subratllen que, en alguns casos, els sous poder arribar a 2.500 euros, tot en funció de l’especialització, a banda de les hores extres que es fan per avançar en les obres de construcció.
Assenyalen que els treballadors peruans són molt disciplinats i que les normes de seguretat són molt estrictes. Es troben amb petites faltes, com per exemple que es guarden la jaqueta de treball de l’obra per a quan tornin al seu país perquè els agrada, i el mateix passa amb les botes que proporcionen les empreses.
Tot i aquest panorama tan enlluernador, hi ha qui s’aprofita per cobrar molt i pagar poc, amb sous de 800 euros mensuals. Les companyies andorranes –totes en promocions immobiliàries d’alt estànding– es veuen obligades a recórrer a aquests treballadors forans a preus força alts: “Poden arribar a facturar 26 o 28 euros l’hora”, diu un petit industrial.
El règim de subcontracte s’està utilitzant davant la falta de mà d’obra i la necessitat de complir els terminis adquirits per a l’entrega dels edificis.
EL GOVERN PREN NOTA I VOL ASSEGURAR QUE ELS SALARIS SÓN ELS QUE CORRESPONEN
Aquests obrers només poden viure a Andorra un màxim de 90 dies. Són substituïts per un altre grup i després de tres mesos poden tornar els primers. Se’ls pot trobar vivint a la carretera de Prats i al Tarter (Canillo), també en un hotel tancat a Sant Julià de Lòria, i els dies laborables se’ls pot identificar a les 6.30 hores travessant la duana amb les furgonetes d’empresa amb matrícula espanyola. Aquests darrers són els que viuen a la Seu d’Urgell, en dos hotels de la ciutat i pisos llogats. El contracte es fa al país d’origen per part de les empreses espanyoles. A Andorra estan coberts gràcies al conveni bilateral en matèria de seguretat social. El Govern s’ha compromès a revisar el reglament relatiu a immigració. Encara que no s’ha detectat cap cas en el qual es cobri per sota del salari mínim, la modificació implicarà que els treballadors hagin de presentar el seu contracte d’origen, és a dir, amb l’empresa estrangera, per tal de garantir que s’està cobrant no tan sols el salari mínim interprofessional, sinó també el salari mínim a Andorra segons la categoria laboral.