Mantenir la identitat cultural del Pirineu amb la llana de vint ramats

La voluntat de mantenir la cultura popular dels Pirineus ha estat l’incentiu per tirar endavant Vital Pirineus, una empresa que vol fomentar-ne la recuperació. Per això, s’ha apostat per aprofitar la llana d’una vintena de ramats d’Andorra i de l’Alt Urgell per confeccionar diversos elements relacionats amb l’ofici de pastor, com ara mantes, tapaboques, sar-rons i coixins. Uns productes que tenen sortida en diversos països, com França, Alemanya i els de nord d’Europa, a més dels Estats Units i Corea. D’altra banda, l’objectiu de la companyia també és continuar posant en valor la llana, que pràcticament ha deixat de recollir-se i es tracta com un residu. Albert Gomà, un dels fundadors de Vital Pirineus, la recull de petits ramats d’Andorra i l’Alt Urgell just després del moment de la xollada, a la primavera. Gomà explica que el tracte que reben les ovelles influeix en la qualitat del producte i que els vellons s’han de classificar, ja que hi ha unes llanes que serveixen més per farcir coixins o matalassos i altres que són més adequades per al tèxtil. Amb tot aquest material s’ha de desplaçar a Palència, on hi ha l’únic rentador que queda a la península Ibèrica. La seva inquietud per la manera de promocionar el territori el va fer decidir a tirar endavant l’empresa el 2019, després d’un viatge als Andes, on va conèixer iniciatives de recuperació cultural basades en la venda d’artesania als Estats Units. “Quan torno als Pirineus m’adono que tenim un cert disseny, una cultura tradicional molt rica a la qual veig que no donen valor i no la posem en relleu”, indica Gomà.

L’emprenedor, que viu a Andorra, ha trobat entre els turistes que visiten el Principat un altre mercat per poder vendre els seus productes amb valor afegit. Gomà ha confeccionat tapaboques, una manta que servia d’abric als pastors; una capa, que s’ha redissenyat respecte dels models originals, i també camises de dormir. Tot vinculat a la vida al camp i a la muntanya i amb arrels pirinenques.

Un dels pastors que li facilita la llana és Martí Escudé, que veu la iniciativa com una oportunitat per no perdre aquest producte. Recorda que la seva àvia la utilitzava per confeccionar mitjons i jerseis i que, al seu dia, era més ben valorada que la carn de corder. De fet, explica que la hi havien arribada a pagar a més de 40 pessetes el quilo i que ara, en canvi, es troba que no la volen recollir ni regalada “perquè no els surt a compte”, afirma. El canvi de tendència en l’aprofitament de la llana va suposar la fi d’una font d’ingressos per a l’economia familiar.

Ara, poder desfer-se’n els representa un problema afegit, en un moment en què es troben que l’ofici va a la baixa. A Civís, a les Valls de Valira (Alt Urgell), dels set ramats que hi havia només queda el seu, que, a més, ha rebaixat a una cinquena part els 200 caps de bestiar que tenia. Tot plegat pot acabar convertint-se en el preludi de la fi de l’activitat ramadera al poble, un cop el Martí s’hagi jubilat.