Treballadors de la neteja reclamen un contracte de 40 hores

Els treballadors i treballadores que estan contractades per empreses que ofereixen serveis de neteja se senten infravalorades, no només perquè la seva feina “sembla de segona”, sinó que es queixen que tenen un contracte laboral mínim que els impedeix gaudir dels beneficis de la CASS i els comporta una baixa remuneració.

A la nòmina d’aquest mes es veurà reflectit l’increment decretat per Govern del 7% per als sous més baixos, però bàsicament el centre del malestar és que algunes de les empreses –les més importants– fan contractes de 36 hores setmanals. Això fa que per només quatre hores no puguin percebre el salari mínim interprofessional, que permet accedir a les prestacions de la seguretat social. Són 36 hores per una dedicació de sis dies a la setmana i, per tant, un sol festiu, fet que fa que el calendari de treball sigui poc atractiu i el sector –i, per tant, les mateixes empreses– pateixen una rotació de personal que no beneficia. Moltes de les treballadores intenten fer el salt a altres feines que no tenen a veure amb la neteja a la recerca de més bones condicions laborals.

L’hora de feina representa una remuneració bruta de 6,9 euros l’hora, és a dir, 1.005 euros mensuals bruts. Quan han intentat negociar amb l’empresa, aquesta ha argumentat que no disposen de pressupost per abonar el salari mínim que garanteixi l’accés a la sanitat pública, per la qual cosa la majoria del personal el que fa és posar de la seva butxaca la diferència i d’aquesta manera mantenir l’afiliació a la CASS.

L’empresa també els ha comentat que els clients –majoritàriament grans àrees comercials i comerços importants– demanen un servei de sis hores diàries de neteja, i això es trasllada a l’empleat, que per norma habitual té assignat sempre el mateix client. Però els treballadors sospiten que s’amaga una estratègia que permet a l’empresa que, en cas de baixes per malaltia o qualsevol imprevist, poder disposar de treballadors que cobreixin aquesta situació inesperada.

Alguns d’aquests treballadors admeten que no tothom té les mateixes condicions, i que n’hi ha que sí que tenen un contracte de 40 hores setmanals, però agrairien un esforç perquè consideren que aconseguir quatre hores de feina més a la setmana no és un repte inassumible.

Normalment les empreses divideixen la plantilla en tres torns: matí, tarda i nit. A la nit la tarifa és més cara però no tothom està disposat a sacrificar la vida familiar a canvi d’un ingrés una mica més elevat.

Molt diferent és la situació dels que s’hi dediquen per compte propi i que habitualment fan la neteja de domicilis particulars. Aquestes dones i homes acostumen a tenir una tarifa mitjana entre 10 i 13 euros, i la majoria acostuma a completar la jornada laboral de vuit hores al dia sumant totes les cases on són contractades. Per llei, el particular té l’obligació de donar d’alta a la CASS a la treballadora de la llar i pagar les vacances proporcionals en funció del temps que hi dedica al domicili. Però això no sempre és així, i en alguns casos hi ha una tarifa amb CASS i una altra sense la cotització. Algunes d’aquestes treballadores es paguen elles mateixes una mútua d’assegurances per estar cobertes en cas d’accident.

Si la CASS verifica que algú no està assegurat pot obrir un expedient sancionador al patró domèstic que pot variar entre els 1.000 i els 10.000 euros. Es tracta d’un sector que continua feminitzat, precaritzat i que moltes de les treballadores no arriben al salari mínim interprofessional. Per això, moltes d'elles s’han d’acollir a règims especials com a complements de salari.

CLAUS

1. Una feina que es mereix el respecte de tots

Les treballadores recorden que es tracta d'una feina de gran responsabilitat que mereix el respecte de tothom. Demanen més formacions.

2. El particular també ha de pagar a la CASS

La CASS pot obrir un expedient sancionador al patró domèstic que pot variar entre els 1.000 i els 10.000 euros si l’empelada no està declarada.

3. Diferències segons el tipus de contractant

Les treballadores que es dediquen a domicilis paticulars acostumen a tenir uns sous més elevats que les que formen part de la plantilla d’una empresa.