Relleu en deu minuts

La dimissió d’Eric Jover així com l’elecció del seu substitut es va forjar en una conversa que no va allargar-se gaire més de deu minuts. Això sí, un temps que va donar per a molt. El ministre va assegurar al seu despatx durant les explicacions que volia mantenir “una llarga conversa” amb el cap de Govern i les seves persones de confiança per valorar les decisions polítiques que s’havien de prendre. Tanmateix, Jover va arribar a la trobada –a la qual també hi van participar el cap de Govern, Xavier Espot, la síndica general, Roser Suñé, i el president del grup parlamentari demòcrata, Carles Enseñat– amb la decisió presa, asseguren les fonts consultades. Una posició, la de deixar el Govern “per no danyar el projecte”, que va ser compartida per tots els presents, que no van intentar trobar fórmules imaginatives per rescatar el llavors titular de Finances, si bé es considerava que la situació era fruit d’un error humà i no mala fe.

Un cop pactat que la plaça quedava vacant es van començar a valorar les opcions per escollir substitut. Així, des del nucli dur de DA es van valorar tres opcions. La primera era que un ministre de l’actual executiu assumís les funcions de Finances, així com les tasques de portaveu de Govern. Entre les travesses es va plantejar l’opció de l’actual ministra de Medi Ambient, Sílvia Calvó. Tanmateix, aquesta opció es va descartar per l’alt volum de feina al qual els ministres ja han de fer front en un final de legislatura que està sent atapeït, segons expliquen fonts de la formació taronja –si bé es va reconèixer que pràcticament la legislatura està tancada i “caldrà ministre per a quinze dies”–. També es va posar sobre la taula la possibilitat que el mateix cap de Govern assumís la cartera i es busqués un nou portaveu. Una possibilitat que es va deixar de banda perquè Espot va defensar que ell no podia fer front a les tasques de líder de l’executiu, més les de ministre de Finances, i ser, al mateix temps, candidat a les properes eleccions.

Per últim, i després de descartar la recerca d’un perfil extern a l’executiu que servís alhora com a substitut temporal però també com un actiu per a les eleccions generals i convertir-se en el titular de la cartera de cara a la propera legislatura en el cas que DA mantingués el Govern, es va preveure l’opció “d’ascendir” un secretari d’Estat a ministre. Si bé el pas més normal hauria estat el de Marc Ballestà, número dos de Finances, es va voler comptar amb algun secretari d’Estat que ja estigués en les reunions del consell de ministres. Així, les opcions disponibles van ser Landry Riba, secretari d’Estat d’Afers Europeus, o el mateix César Marquina, persona de la màxima confiança d’Espot. Així, segons les fonts consultades, el fet que Riba ja tingués un paper destacat en la negociació amb la Unió Europea i que Marquina sigui del ram econòmic van acabar de decantar la balança en favor de l’escaldenc, actualment secretari d’Estat de Transformació Digital i Projectes Estratègics.

CÉSAR MARQUINA

Home de confiança César Marquina va passar de secretari d’Estat a ministre i portaveu del Govern en una jornada rocambolesca. Home de la màxima confiança del cap de Govern, Xavier Espot, ja estava a la taula del consell de ministres arran que la seva secretaria d’Estat ja depenia del líder de l’executiu.

Nascut el 23 de setembre del 1978, Marquina va començar la seva carrera professional a Andorra Telecom, on va estar més d’una dècada ocupant diferents càrrecs fins a convertir-se en director de l’oficina digital de la companyia el juny del 2015. Aquell mateix any es va llicenciar en Comptabilitat i Finances a l’Esade Business & Law School, si bé la seva primera llicenciatura va ser en una enginyeria tècnica en Electrònica i Informàtica Industrial per la Universitat Paul Sabatier (Tolosa) i es va incorporar al departament d’informàtica d’Andorra Telecom el 2002. A més, el 2015 es va incorporar al consell d’administració de la parapública com a vocal, funció que va compaginar el novembre del 2016 amb la direcció de seguretat i control de la mateixa. El juliol del 2019, després de la victòria de Xavier Espot a les eleccions, va esdevenir secretari d’Estat de Telecomunicacions i Infraestructures, convertint-se en el número dos del ministeri d’Ordenament que, en aquell moment, estava liderat per Jordi Torres. De fet, ja a les eleccions va ocupar un lloc simbòlic a la llista nacional taronja, situant-se en el número 14, tancant la llista demòcrata. Amb la reestructuració de l’executiu, el maig del 2021, va canviar de branca dins del Govern i va convertir-se en secretari d’Estat de Transició Digital i Projectes Estratègics, quelcom que el va vincular directament amb Espot. Durant els darrers mesos ha estat l’encarregat de liderar el projecte de Grifols a Ordino i sent la cara visible de l’executiu després de la picabaralla entre el Govern comunal i la minoria ordinenca. Més enllà de la vida política, Marquina també és conegut per la seva passió per l’esport, sent un habitual en proves de triatló.