El PS presenta una moció per aturar el projecte de l'heliport nacional

El grup parlamentari socialdemòcrata ha presentat avui al Consell una moció per instar el Govern "a aturar tota l'actuació successiva a les realitzades fins a la data pels dubtes que es generen pel que fa a l'ús de diner públic destinat a aquest projecte", assenyala el partit en un comunicat. La moció ja va ser anunciada ahir per Pere López en la sessió de control al Govern on va mantenir un intercanvi de retrets amb el ministre d'Economia, Jordi Gallardo. López va manifestar que presentaria la mociódavant el que considerava la falta d’informació i transparència per part de Gallardo perquè es pugui debatre amb profunditat sobre el projecte de l’heliport nacional.

Els socialdemòcrates insisteixen en el comunicat fet públic avui que "hi ha mala gestió de diners públics" perquè s'ha multiplicat per tres el cost de l'heliport "i hi ha partides de cinc milions d'euros sense justificació" que s'han de transferir al concessionari. I remarquen que amb el projecte actual el Govern "ha de compensar fins a un 75% del cost de construcció de la instal·lació i l'executiu ni tan sols ha volgut detallar els motius d'aquest increment".

"Ús dubtós dels diners"

El moment més tens de la sessió de control al Govern en el Consell General d’ahir va ser en la pregunta formulada per part del president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López, al ministre de Presidència i Economia, Jordi Gallardo. El socialdemòcrata va acusar el ministre de fer “un ús més que dubtós de diners públics” amb el projecte de l’heliport nacional. Així, López va posar en dubte els motius pels quals el projecte definitiu es va acabar valorant en més de 10 milions d’euros quan el plec de bases presentava un projecte valorat en 3,7 milions. En aquest sentit, el ministre Gallardo, que va defensar-se afirmant que “vostè ha insinuat que aquí hi ha un tripijoc; ja sé que estem en precampanya però aquí qui perd les formes és vostè”, va al·legar que el plec de bases només realitzava “una proposta de mínims” i que donava als interessats l’opció de millorar el projecte. A més, Gallardo va remarcar que el projecte adjudicatari suposa una millora substancial respecte de la proposta de Govern perquè, entre altres elements, amplia la pista d’aterratge o la zona de la terminal.

Tanmateix, López va reiterar que s’havia acceptat una oferta que “sobre una base de tres milions d’euros presenta una oferta d’onze milions; el que suposa és un increment substancial dels costos”. El líder socialdemòcrata també va criticar que l’executiu hagi introduït en el pressupost una transferència per valor de cinc milions d’euros –repartits en aquest i el següent exercici– cap a la companyia, quelcom que el ministre va argumentar que és per ajudar “a la gestió del cash flow”. Gallardo va explicar, en relació amb les possibles pèrdues que Govern pot assumir del projecte, que en total podrien ser de 7,5 milions d’euros, a raó de 250.000 euros anuals. “El projecte no ha de fer benefici, és un servei públic”, va dir Gallardo, que va recordar que la legislació ja permet a l’administració buscar diferents fórmules per ajudar a finançar projectes com aquest.

Per la seva banda, la consellera no adscrita, Carine Montaner, va preguntar per què s’havia descartat l’opció de l’heliport privat a Fontaneda. Gallardo va explicar que el projecte comptava amb la llicència aeronàutica, però el ministre de Territori i Habitatge, Víctor Filloy, va posar en relleu que perquè el projecte tirés endavant calia una modificació del POUP de la parròquia de Sant Julià de Lòria per permetre l’ús dels terrenys per a aquesta activitat en concret.

EL GOVERN TÉ PENDENTS 148 REGLAMENTS DE LLEIS APROVADES

El conseller general Jordi Font va preguntar ahir al cap de Govern, Xavier Espot, en relació amb els desplegaments reglamentaris pendents. Espot va explicar, com ja va fer per escrit, que en les dues darreres legislatures s’han demanat un total de 400 reglaments i que se n’han aprovat 252, dels quals 58 amb retard (que suposa un 14%). Els 148 restants o estan encara dins del termini que es va fixar en la llei en qüestió o no tenen un termini límit. Durant el debat, Espot i Font van valorar opcions perquè Govern i Consell General trobin punts d’entesa pel que fa al temps marcat amb relació al desplegament reglamentari de les lleis.