Els metges fan menys visites no presencials

Les xifres de consultes mèdiques reemborsades per la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) entre el gener i el setembre constaten la davallada de la modalitat no presencial, la telefònica que va esclatar amb la pandèmia i que des de dilluns passat es regeix per unes noves regles que determinen que, preferentment, han de ser visites a través de videotrucada. La fi de la pandèmia n’és un dels motius, però la CASS també apunta la incidència de les accions empreses conjuntament amb el Col·legi de Metges per corregir l’excés de consultes facturades per part d’alguns professionals. Quant als números, entre el gener i el setembre els metges de capçalera han facturat 44.595 visites a distància, el 31% menys que les que van fer en el mateix període de l’any anterior. La davallada en el cas dels especialistes ha estat del 23%, havent-ne fet fins al setembre 18.683 davant les 24.156 de l’any precedent. A més, les dades trimestrals constaten un descens progressiu d’aquesta modalitat de consulta al llarg del 2022. El primer trimestre, encara molt marcat per la Covid i l’onada òmicron, els metges de capçalera en van fer 20.742, mentre que entre el juliol i final de setembre s’han vorejat les 11.000. I el mateix fenomen s’ha donat en els especialistes.

També es redueix el percentatge d’aquesta modalitat respecte a les visites totals, destaca la CASS. El 2021, en els nou primers mesos de l’any, els facultatius de primària van fer 64.920 consultes a distància per 118.442 de tradicionals. Aquest any, en el mateix període, n’han fet 44.595 per 124.557, respectivament. Quant als especialistes, la proporció és de 137.900 de normals per 18.683 de telemàtiques. L’any abans era de 135.868 per 24.156.

Activitats a les consultes

Les xifres també constaten que mentre que les no presencials van a la baixa, hi ha un augment de les que es fan físicament a la consulta del facultatiu. El còmput global de presencials més no presencials, però, és inferior al del 2021. No així en el cas del 2020, l’any d’esclat de la pandèmia, quan entre presencials i no presencials se’n van fer 160.772 (generalistes) i 122.061 (especialistes). En l’anàlisi d’aquell any, però, s’han de tenir en compte les conseqüències del confinament. Però també s’està per sobre d’un any enrere, el prepandèmic 2019, quan fins al setembre els generalistes havien acumulat 121.501 visites i, els especialistes, 139.541.

Les noves regles

A final de desembre el Govern va aprovar la modificació del decret que regula les consultes en modalitat no presencial. El decret és vigent des del passat dilluns 16 i implica que de manera general “s’han de fer per videotransmissió i en resposta a una demanda d’atenció mèdica del pacient”. Malgrat que la CASS va reclamar una rebaixa de les tarifes, el Govern les ha equiparat a les presencials amb l’actualització amb l’IPC del 3,3% del 2022. Se’n manté una de més econòmica (16,21 euros) per a les consultes que són “d’intercanvi d’informació”, per exemple per a renovació de derivacions o de receptes.

LA DESPESA SANITÀRIA REEMBORSADA S'ENFILA A 86,5 MILIONS FINS AL SETEMBRE

El volum global de la despesa sanitària reemborsada per la CASS entre el gener i el setembre està notablement per sobre de la que es va pagar en el mateix període del 2021. Els nou primers mesos de l’any, els actes de salut han suposat 86,5 milions d’euros, el 6% més que els 81,6 de l’exercici anterior. Respecte als anys 2020 i 2019, l’augment és més gran: 24,4% i 18,7%, respectivament. La partida que òbviament més despesa suposa, la d’hospitalització, ha significat un increment del 7,6%. S’han reemborsat 30,3 milions d’euros pels 28,2 del 2021. També és destacat l’augment de la farmàcia, de prop del 17%, que ha superat els 12 milions d’euros reemborsats. El de farmàcia és el segon concepte que més diners suposa després de l’hospitalització. Després se situen les consultes d’atenció primària (7,1 milions), que en aquest cas sí que han suposat menys despesa.