Del quiròfan a l'obra

Les inicials del seu nom són R. J. Com molts altres compatriotes va venir a Andorra amb els dos germans per treballar a la construcció com a obrers desplaçats. Tenia bones referències i va ser contractat per una de les quatre empreses que es van implantar al país i que van veure aquesta modalitat de negoci com una oportunitat per aprofitar la falta de mà d’obra al sector. La seva primera experiència a Andorra, segons va explicar ahir al Diari, “va ser bona i amb un empresari molt seriós”.

Però va rebre una segona oferta d’una altra empresa que, segons fonts del sector, es nodreix de treballadors que recluta en una zona franca del Perú, de manera que s’estalvia diners en impostos. És petita amb relació a la primera –nou treballadors–, que té una plantilla de 90. R. J. va acceptar les condicions i va tornar a Andorra. Es va equivocar: “La meva segona temporada em va anar malament i vaig sortir estafat com ho estan els meus companys que es van quedar. Ells volen declarar i fer saber el que estan vivint.”

Un dia, a mitjan desembre passat, el treballador sud-americà va començar a sentir molèsties, que es van anar agreujant. Va acabar a l’hospital i directament al quiròfan, després de ser diagnosticat d’apendicitis. Òbviament el cirurgià li va aconsellar repòs fins que les ferides cicatritzessin, i més encara amb una feina tan dura com la de paleta. La resposta del gerent va ser, segons les mateixes fonts, que si no es treballa no es cobra. Lògicament el paleta es va queixar d’aquest tracte i la discussió va acabar amb la invitació a marxar si no hi estava d’acord. Rememora que l’empresari es va quedar amb la meitat de l’assegurança mèdica, i que va poder recuperar part d’aquests diners “a canvi d’hores treballades”. Però n’hi ha més. R. J. esmenta un cas similar, el d’un company que també va passar pel quiròfan, però els punts es van obrir i necessitava una segona intervenció: “El van enviar de tornada al Perú, a ell sí que li van pagar l’assegurança de baixa.”

Actualment és al seu país “recuperant-me amb dietes, i amb medicines naturals per poder cicatritzar la ferida”. I ha tornat a la bastida. Recorda que a Andorra va treballar en diversos xalets, entre els quals el del cap de Govern, Xavier Espot.

Quan va arribar en la seva segona aventura el van instal·lar en un hostal de l’Aldosa de la Massana, amb altres companys de feina: “Tenim àudios del responsable de l’hotel en què parla dels nostres caps com a explotadors de persones.” L’empresa li descomptava 650 euros per l’allotjament i els dies festius no li pagava la manutenció. L’empresa està radicada al Perú i té una filial a Andorra. Vol deixar clar que “s’ha de treballar 48 hores, de dilluns a dissabte, per 1.300 euros al mes. I ara aquest senyor els està dient als companys que els deuen hores; vull que es faci justícia, va ser un robatori i em va comprar el vol abans d’hora per evitar que presentés una denúncia. No em van donar suport i vaig haver de marxar perquè tenia el bitllet del vol i no disposava de recursos per comprar-ne un altre”.

L’obrer es queixa que va acudir a la policia i que se li va fer cas omís: “Em van dir que no procedia. Que havia d’anar per la via penal, que primer havia de passar per Inspecció de Treball.”

Un dels empresaris amb treballadors desplaçats del Perú es queixa que tota aquesta polèmica els és molt negativa: “Hi ha una banda de pirates que ens està perjudicant i penso que Treball hauria de posar-los en el seu punt de mira.”