mà d'obra per a la construcció
Immigració revisa a fons els contractes dels obrers del Perú
Les empreses amb aquests treballadors desplaçats admeten que el temps de resposta no és el mateix i que han d’esperar més
Dos treballadors en una obra a Andorra la Vella.
El canvi reglamentari per garantir les condicions dels treballadors extracomunitaris –bàsicament del Perú– que arriben a Andorra per incorporar-se a les obres de construcció està provocant que el temps de resposta per part del servei d’Immigració s’allargui més, encara que no supera ni de bon tros el màxim legal, estipulat en dos mesos. Segons fonts del Govern la demora és perquè ara hi participen més departaments, com el de Treball, per verificar que tot està en ordre i els contractes són homologables amb la legislació andorrana.
Això ha suposat algun contratemps a les empreses que fan servir aquesta mà d’obra desplaçada. El màxim accionista d’una d’aquestes empreses –domiciliada a Andorra– comenta que vint treballadors acaben de tornar al seu país –només poden romandre sis mesos al Principat– i que vint més estan vivint a la Seu en espera de cobrir les places vacants. “Vaig entrar la documentació a principi de gener i encara no en sabem res, però ens suposa una despesa diària de 6.000 euros”, s’exclama amb resignació.
L’empresari no amaga que està dolgut perquè se’ls assenyala de manera “injusta. Aquesta gent ve del Perú amb unes bones condicions. Aquí fan falta i els peruans són uns treballadors molt professionals i al seu país també tenen unes condicions molt bones”. Explica que com que són desplaçats se’ls abonen 1.000 euros al Perú i 800 a Andorra per la categoria de paleta. L’empresa proporciona allotjament compartit i una furgoneta per als desplaçaments, únicament de feina. I els bitllets del vol, uns 2.000 euros. Reben al Perú dues pagues extra i una altra addicional que surt del 5% dels beneficis, i una compensació pel temps de servei. Com que no estan afiliats a la CASS, l’empresa els proporciona una assegurança mèdica privada. També tenen un fons de pensió, que en alguns casos es pot retirar en la seva totalitat.
“Estan encantats i les constructores d’aquí també, fins al punt que algunes els fitxen i els fan fixos”. Admet, però, que sempre hi ha l’excepció i que alguna empresa ofereix unes condicions pitjors i sous més baixos. L’empresa està radicada a Andorra –90 obrers desplaçats– i alhora és propietària d’altres a Espanya i el Perú. Entre les seves gran obres hi ha la major refineria de Sud-americà, la major clínica del Perú, i treballa per a Inditex i un tram del tren d’alta velocitat a Espanya. “No som uns pirates, ningú ve per ser explotat”, remarca.
Li sap greu tant control. “Quan els inspectors arriben a l’obra només s’interessen pels peruans, no per ucraïnesos o portuguesos. Ens han fet controls in situ, entrevistes personals a la plantilla i fins i tot revisions dels habitatges. I tot està bé”, reivindica.
Els contractes de treball s’han limitat a les 40 hores per evitar problemes a Immigració, però també hi ha andorrans que cobren per hores. Assegura que tenen assistent social i encarregat de revistar l’estat de l’habitatge, que admet que és la principal dificultat. Afegeix que quan marxen del Perú se sotmeten a una prova mèdica i una d’específica de tuberculosi per evitar sorpreses. Actualment hi ha quatre empreses a Andorra amb peruans.
QUARANTA HORES SETMANALS I LES EXTRES MÉS ELEVADES QUE AL PAÍS SUD-AMERICÀ
La modificació reglamentària implica que els treballadors han de presentar el seu contracte d’origen, és a dir, amb l’empresa estrangera, per tal de garantir que s’està cobrant no tan sols el salari mínim interprofessional, sinó que també el salari mínim a Andorra segons la categoria laboral. Una revisió del contracte que es du a terme només entre aquells assalariats subcontractats que venen al Principat a treballar per un període superior al d’un mes. Els contractes preveuen 40 hores setmanals i hores extres a part, “que són quatre cops més elevades que les que es paguen al Perú”, subratlla aquest empresari, que va començar la seva trajectòria precisament al país sud-americà. Vol que quedi clar que els pisos són compartits i que hi ha entre dues i cinc persones segons la mida. I sobretot que no poden assumir la responsabilitat de les condicions d’higiene i d’ordre dins de l’apartament, ja que depèn dels que hi viuen. Actualment hi ha quatre empreses a Andorra amb peruans. Voldrien un escenari similar a l’espanyol, on els desplaçats poden estar 2,5 anys.