El Ministeri Fiscal defensa que Mateu i Miquel "han de trepitjar la presó"

Considera que els fets són “molt greus” per haver-se produït al Consell General

Publicat per

Creat: 27.01.2023 | 06:10

Actualitzat: 27.01.2023 | 06:10

Etiquetes:

Tribunals

El Ministeri Fiscal va demanar ahir al Tribunal Superior endurir els càstigs imposats a l’exconsellera general, Meritxell Mateu, i l’exconseller delegat de BPA, Joan Pau Miquel, per haver comès de manera continuada el delicte menor de corrupció i, en el cas d’ella, també d’abús d’informació. A ulls de l’acusació pública, els fets pels quals se’ls ha condemnat revesteixen d’una “extrema gravetat”, per haver-se produït en el si del Consell General, “on es manifesta la sobirania popular” i, per això, “mereixen que es trepitgi la presó”.

El Tribunal de Corts va condemnar l’exconsellera demòcrata Meritxell Mateu a 18 mesos de presó condicional per haver comès, de manera continuada, els delictes menors de corrupció i abús d’informació privilegiada durant el seu mandat com a consellera general. Així mateix, la sala de Corts va resoldre inhabilitar-la per a l’exercici de càrrecs públics durant cinc anys i li va imposar una multa de 80.000 euros. També va considerar culpable l’exconseller delegat de BPA Joan Pau Miquel del delicte menor continuat de corrupció comès per un particular, i el va castigar a sis mesos d’arrest nocturn condicional i a una multa de 30.000 euros. A més, el va inhabilitar per a l’exercici de drets públics i càrrecs públics per un termini de dos anys.

En canvi, el Ministeri Fiscal va demanar ahir, com ja va fer davant del Tribunal de Corts, considerar el tipus agreujat del delicte major de corrupció. Per a l’exconsellera general demana quatre anys i mig de presó, set anys d’inhabilitació per exercir càrrecs públics i una multa de 125.000 euros. Per a l’exconseller de BPA reivindica dos anys de presó i una multa de 48.000 euros, a banda de les inhabilitacions de drets públics i càrrecs públics.

En canvi, les defenses van sol·licitar, com ja van fer en primera instància, l’absolució. Així, van argumentar que la sentència és “desproporcionada” i van reivindicar que cal “contextualitzar” els fets, que van passar entre el 2011 i el 2013, al·legant que les penes imposades “no tenen raó de ser al 2023”. En aquest sentit, van justificar que Mateu mai va ultilitzar el seu càrrec de consellera general per afavorir el projecte d’una societat de portatge salarial pel qual cobrava, sinó que BPA i Govern col·laboraven i que la informació es posava en un “pot comú”.