mercat laboral

Obrers peruans volen marxar pels abusos que pateixen

Es queixen d’una empresa en concret pel tracte “humiliant, del sou més baix del pactat i de la mala qualitat del menjar”

Un operari de la construcció.Fernando Galindo

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Obrers desplaçats a Andorra des del Perú per treballar a la construcció volen tornar al seu país per les males condicions de vida i de treball, però no tenen mitjans i se senten com retinguts. Estan a les mans del propietari d’una de les empreses –la més polèmica, ja que no es poden posar totes al mateix sac– perquè no poden pagar-se el vol fins a Lima i el sou no dona per estalviar, ja que han d’enviar cada mes diners a les famílies.

Però els empleats comencen a perdre la por i a trencar el silenci, tot i mantenir l’anonimat per temor a presumptes represàlies. No coneixen el país però quan comencen a protestar per l’incompliment de les promeses l’empresa compra uns bitllets i els envia en un vol al Perú per evitar una denúncia a Treball o a la policia. Des de la Unió Sindical d’Andorra (USdA) són conscients d’aquesta situació, però lamenten que no tenen marge de maniobra perquè quan Inspecció de Treball es pronuncia l’obrer ja no és a Andorra. D’aquesta manera, tot queda en no-res. L’empresari s’apodera dels passaports i del permís de treball del personal i els amenaça que no tinguin la idea de cambiar d’empresa.

Estan cansats de menjar malament, del tracte “humiliant” de l’encarregat, de cobrar menys del que se’ls va dir i fins i tot de no poder emmalaltir perquè no cobren i se’ls reclama que tornin en hores les despeses mèdiques. Tot un seguit de despropòsits que no són generalitzats, ja que és una pràctica comuna d’una sola empresa, com els mateixos paletes sud-americans admeten.

Abans de Nadal van venir 16 paletes –ara en queden 13– que van ser allotjats en un hotel de la Seu d’Urgell, tot i que al permís de treball hi consta que viuen a la Massana. Molts volen fer el viatge de tornada perquè se senten “explotats”. “El propietari els repeteix que “qui no genera ingressos no cobra”, així que s’estalvia pagar els diumenges o la baixa per malaltia, que en teoria està coberta per una assegurança privada fins a 5.000 euros.

És el cas d’un jove que ja es troba al Perú. Com un altre company, va ser operat, en el seu cas de peritonitis, a l’hospital de la Seu d’Urgell. Feia només tres dies que havia arribat. El metge li va recomanar repòs. La recuperació es va complicar perquè les ferides es van reobrir i necessitava una nova cirurgia: “La pell em va canviar de color, com si tingués algun tipus de virus.” El seu relat és estremidor: “L’empresari em va dir que quan treballés em descomptaria totes les despeses, 1.200 euros del menjar i allotjament, 200 euros per la targeta verda, 160 euros de la targeta bancària i, increïble, els 3.500 euros de la factura de l’hospital.” Pel que explica, un metge va tenir una seriosa conversa amb el seu cap i aquesta darrera exigència es va solucionar. L’home li va demanar a l’empresari un préstec per enviar diners a la seva família per les festes de Nadal, però la resposta va ser que no havia generat ingressos. Qui no treballa no cobra, no importa el motiu. Va arribar el 9 de novembre. Tres dies després va entrar al quiròfan. I quan va amenaçar de denunciar els “abusos” el van enviar de tornada: “No m’hi vaig poder negar perquè no tenia possibilitats per comprar el bitllet.” Al Perú el van tornar a operar.

Es queixa de la mala qualitat del menjar: “Cada el dia mateix, i sovint fred perquè el microones no funcionava.” L’encarregat els deia que “és el que hi ha, si no us agrada no mengeu”. Mai tenien peix al menú i recorda que s’emportaven el dinar a l’obra i alguns companys “sovint patien de gastroenteritis”.

Ara és al Perú. Encara no por treballar perquè no s’ha recuperat del tot. “Estic fent feinetes pel meu compte, però no oblidaré mai la meva estada a Andorra”, es lamenta.

El sou pactat va ser inicialment de 1.800 euros, que es va reduir a 1.300 euros abans de volar amb descans el diumenge, i que es van convertir en 900 a Andorra per 48 hores setmanals repartides en sis dies. “El dissabte no ens donaven dinar perquè només treballàvem al matí.” A un altre company també se’l va retornar al seu país “perquè tenia dolor estomacal, gastroenteritis, i van preferir evitar problemes”.

tracking